Andreu Sala és responsable de vàries ONG’s, però representa un paper fonamental a la
ONG anomenada Dentistas sobre ruedas (DSR),
aquest és coordinador i director contable general sobre temes de desenvolupament.
DSR és una organització sense ànim de lucre formada
per dentistes, professionals de la cooperació i voluntaris de diferents sectors
que va sorgir fa 4 anys en mans de dos joves dentistes que buscaven alguna cosa
més que la satisfacció d’arreglar dents, volien col·laborar en la millora de la
qualitat de vida de gent menys afortunada, així ho van fer. Van conduir de
poblet en poblet començant una expedició per l’Àfrica i van arribar a la
població de Maghama, Mauritània, on s’hi van quedar i on des d’allà va sorgir
la idea de crear l’actual DSR. Una ONG on la seva finalitat és coordinar i
organitzar diferents projectes per millorar la salut buco-dental i general, a
països i regions amb carència de serveis sanitaris, com també fomentar
l’educació i els hàbits higiènics en aquests països. Actualment han contribuït en
la restauració de la infraestructura del l’hospital local, el sanejament del
terreny, la construcció de pous i la creació d’un hort solar.
Andreu Sala ens ha explicat des de la seva
posició, l’actual context de Mauritània com també el paper que representa des
de Dentistas sobre ruedas.
Com s’organitza la ONG?
La ONG té dos seus: una a Mallorca i una
altra a Barcelona, jo formo part de la de Barcelona. La nostra seu treballa en
un sol poble, Maghama, un poble situat a Mauritània el qual fa frontera amb
Senegal. Nosaltres considerem que dispersar els esforços no és la millor manera
d’arribar a tothom per això posem totes les nostres ganes en un punt concret.
La situació que us veu trobar allí quan veu arribar…
era terrible, l’hospital estava brut i el sòl
era totalment infèrtil. La gent no vivia amb el mínim de condicions de vida, ens
vam sentir responsables de remediar aquella situació.
Què veu fer?
Primer de tot conèixer la gent i
familiaritzar-nos amb ells, pensem que la relació amb els nadius es una de les
coses més importants per trencar el gel i començar a intervenir.
Us van rebre bé o és van mantenir reticents des del principi?
Ens vam presentar i la gent va començar a
agafa confiança, ara ja saben com funciona la ONG.
El primer a millorar va ser l’hospital, oi?
Sí, estava molt brut i amb condicions inacceptables
per practicar la medicina, a part no tenien metges i nosaltres en teníem
suficients.
Com van sorgir els altres projectes del sanejament del terreny, l’hort
solar, els pous…
Bé, no tots som metges o dentistes i també d’una
manera o altra volíem fer la nostra aportació en la millora de la comunitat,
així que vam estudiar el terreny i vam veure que la contaminació i els residus,
que la majoria provenen d’Europa, impedien el cultiu i l’obtenció de primeres
matèries per viure…
Però, tots aquests projectes costen molts diners, com us ho veu fer per
aconseguir fons?
És bastant difícil, sobretot amb la situació
actual de crisi, tenim donacions privades, subvencions d’empreses, d’institucions
públiques com l’ajuntament de la Garriga, que subvenciona el projecte de l’hort,
d’altres associacions solidàries com AKABA i també de diners recaptats mitjançant
esdeveniments culturals.
I, com us organitzeu? Hi ha responsables a Maghama o sempre sou els
mateixos que aneu i veniu?
Hi ha varis tipus de viatge que realitza la
ONG: hi ha gent que es queda allà permanentment, però hi han grups que hi anem
quinze dies a reforçar projectes concrets, com per exemple intentar arreglar
l’hort o establir un procés de sensibilització amb els directors de les escoles
respecte al reciclatge i la no- contaminació.
Parlant de les escoles, com és la situació de la gent més jove de Maghama?
Doncs com deus saber, allí la major part de
la població és molt jove, i la majoria és analfabeta, sobretot les noies. Ara
sembla que des de que nosaltres vam establir la nostra ONG la gent del poble
comença a prendre consciència de la situació en que estava abans Maghama,
col·laboren i s’interessen pel que fem, volen aprendre i es preocupen pel que
passa.
Com era la situació d’abans? I actualment, com veus el país?
Bé, quan els dos “fundadors” de DSR van
arribar és van trobar un lloc dessolat amb un mancatge general de tots els
serveis i condicions bàsiques per tenir un qualitat de vida mínima, el país és
pobre, la majoria de gent viu de l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
Actualment el plus d’inseguretat que és viu al país agreuja la situació social,
la gent té por i els preocupa que la solució arribi massa tard.
Quan parles de seguretat et refereixes a la situació dels segrestos, no? Us
espanta aquesta situació?
Una mica sí, perquè mentir, però si coneixes
bé el terreny no tens perquè preocupar-te. A més a més, el poble està fora de l’àrea
conflictiva, però no podem arribar-hi en cotxe, per la qual cosa, no se’ns
assegura un 100% de seguretat.
Però el govern d’aquí no us ajuda d’alguna forma?
El govern d’Espanya no ens dóna permís de
trànsit per allà, i tampoc t’ajuda a creuar el Marroc, per tant has de fiar-te
dels teus contactes o pagar una gran quantitat de diners per creuar el desert
amb alguna garantia.
Canviant de tema i per acabar, quins futur és preveu per la DSR?
En el futur més immediat aquest any em creat
un nou projecte anomenat la Caravana de
l’elefante, on es vol aconseguir una proximitat cultural i musical amb la
gent que viu allà. És gravaran músiques
d’allà amb musiques d’aquí i se’n farà un DVD per vendre.
En quan a futur més llunyà tenim un projecte
fundat amb l’alcaldia de Mauritània de col·laboració fins al 2013.
I per què fins al 2013? Per què us heu posat un límit?
Ens hem posat de límit aquest any perquè el
poble d’allà no pensi que es tracta d’una ajuda indefinida. Volem ajudar a
donar més qualitat, i donar una base d’higiene, perquè hi ha molta brutícia. El
problema es que no tenen una estructura per netejar les deixalles, sobretot el plàstic,
un dels nostres projectes és recollir la brossa i ensenyar a preservar l’entorn
net.
I amb la seu d’aquí, què voleu aconseguir?
Aquí la tasca futura és fer campanyes de
captació al carrer i buscar usuaris privats que col·laborin amb nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!