R d'acció

L’auditori del Caixa Forum va ser el lloc triat per presentar “Amb barret… o sense”, l’antologia d’una de les grans il·lustradores d’aquest país

L’acte va rebre una gran assistència, tothom va voler homenetjar la entrenyable Pilarín 

Pilarín Bayés es va presentar a joc amb el títol del llibre: lloint un glamurós barret va ser l’epicentre d’una gala dedicada a homenetjar-la a ella i a la seva obra. En un acte ple de gom a gom, la van acompanyar a l’escenari Jaume Giró, el director executiu de La Caixa, el conseller de Cultura Ferran Mascarell i el periodista Albert Om, qui va presentar l’acte.

Els més de 50 anys que porta dedicant-se a la il·lustració i la quantitat de personatges que ha reproduit amb les seves mans han fet que hagi publicat fins ara uns 800 llibres plens de vocació, il·lusió i talent. Aquesta extensa obra mereixia ser recullida i homenetjada, i Norma Editorial i La Caixa han fet possible l’edició de l’antologia “Amb barret… o sense”, amb l’ajuda dels escriptors M.Àngels Ferrer i Jaume Vidal. 

Aprofitant la vinentesa va recordar el primer dibuix que recorda haver fet: el retrat del senyor Bisbe de Vic des de la finestra de casa. Respecte aquest va dir somrient que “quan es va venir a visitar amb l’avi me li va fer ensenyar i no li va agradar gaire”. Però això no la va fer defallir, i va decidir estudiar dibuix a principis dels 60. De l’art figuratiu va passar ben aviat a la il·lustració. S’adeia més amb el seu caràcter. “Llavors tot havia de ser dramàtic, terrible o abstracte. I ja que t’hi posaves, volies fer-ho bé -va dir després de confessar que havia suspès pintura-. Jo vaig escollir una cosa amb menys problemes i amb una funció de servei”, va dir. Ella va triat pintar un món millor.

La Pilarín no s’ha cansat de defensar el paper de la il·lustració infantil com un art gens menor: “És el primer graó, per a un nen. L’educació estètica és fonamental. Li ensenya a ser crític i a mirar mirant”.
El conseller Mascarell va descriure-la, sense estalviar en elogis, com a persona “creativa, humana, compromesa”: “La Pilarín és patrimoni de Catalunya!”, va dir. 

L’edat suma però no li treu ni un gram d’optimisme. “Quan jo era jove sentia que els artistes acabaven a la Bodega Bohemia. A Vic la gent se’n reia i feia bromes dolentes. Hem evolucionat a bé. I que et reconeguin quan et fas gran vol dir que som un país civilitzat!”, va remarcar. I sincera i ferma va afirmar que “la maquinària per poder arribar a ser com som, no l’atura ningú”.

NÚRIA BAGÓ