Després d’estudiar els diferents aspectes de la societat nigeriana, queda patent que la crisi que atravessa el país no es limita només a l’economia. El segon país més pobre del món té problemes que atravessen tots els àmbits de la vida dels ciutadans, des de la sanitat fins a la política passant, evidentment, per l’economia o la nutrició.
Amb aquestes paraules es podria descriure la situació de molts països africans, però la veritat és que a Níger el panorama és francament dolent. Començant des de dalt: el seu president, Mamadou Tandja, pretén, contra el seu propi jurament, repetir com a cap de govern per segona vegada. La llei ho prohibeix estrictament però, com passa massa sovint, al que fa les lleis no li estan bé. Sol·lucio? Canviar-la. És el que té ser el cap de govern. Sembla que al govern d’el segon país més pobre del món s’hi viu bé.
Els problemes de veritat, però, estan a baix. Els nens moren a raó de 10 per setmana a causa de la desnutrició aguda. Les onades de fam assolen el país durant els mesos d’estiu, que saturen els centres mèdics allà instal·lats. Les ONG que treballen a Níger estan desbordades, no donen l’abast per a cobrir tantes necessitats. I al seu president, no sé pas amb quina justificació (no deu ser pas pel seu servei el país), només pensa en allargar el seu mandat.
D’aquesta manera funcionen les coses i, a la vegada, nens morts de gana passen el dia demanant diners al carrer recitant els versos de l’Alcorà, sote les ordres d’uns mestres dèspotes i egoistes que els apallissen si no tornen amb diners a la butxaca.
Si hi ha alguna cosa que aporti una mica de llum en aquest panorama fosc és la RUTF. Tot i que no se’n parla massa als mitjans, aquests productes han suposat una autèntica revolució a nivell nutricional. Metges Sense Fronteres van començar a fer servir el seu nou producte a Níger, on més es necessitava i, des de llavors, s’ha extès el seu ús a molts països subdesenvolupats. La Ready to Use Terapeutic Food ha millorat notablement la salut dels països on es fa servir, gràcies a la seva càrrega nutricional i la seva adaptació a cada persona.
En definitiva, la conclusió és evident: no es pot sortir d’aquesta situació sense la col·laboració de tots. Mentre existeixi una sola persona capaç de viure en l’opulència mentre governa el segon país més pobre del món, el problema no estarà solucionat. Mentre hi hagi una sola persona que té els recursos (polítics o econòmics) per a millorar l’estat d’aquest país i no ho fa, el problema no estarà sol·lucionat. I, per sobre de tot, ha de quedar clar que nosaltres som, directa i indirectament, els responsables de la situació d’aquest i molts altres països. El nostre capitalisme salvatge, que no distingeix d’on treu els diners, la nostra ambició conquistadora de fa tres segles, els dirigents occidentals, preocupats pels seus vots… Quan siguem capaços d’entendre de veritat el per què d’aquest estat, serem capaços d’ajudar-los com cal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!