BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Ahir us vaig prometre la segona part de l’article del Vernaclista Jordi Salat.

Abans vull escriure una frase i després comentar el logo que he improvisat per a significar i fer present la "Nova Renaixença" que ens cal.

La frase -tot just pensada-: La Bondat i el Vernaclisme són els bàlsams suavitzadors de les dificultats que comporta tota integració a una comunitat que ens acull amb els braços oberts però conscient dels seus drets també inalienables.

El logo. Pensat de ja fa temps, un peix i les quatre barres del nostre poble. El peix, inicials d’un home bo, que d’alguna manera va recórrer i estimar la nostra terra "ningú és bo sinó Déu!" -el Déu Amor! Les barres -quatre- aquell bell abillatge d’escates de flama i or que lluïen i lluïran de nou orgullosos i feliços tots los peixos de la mediterrània!

———————————–

Escòcia i Catalunya

Cap a la independència nacional, pel camí de la pau, el reconeixement, el respecte i el reeiximent espiritual del fet vernacle : Plantem ?l?Arbre ? de Salvador Espriu

Avui (14-1-07) acabo de llegit una notícia que diu el següent: El ministre britànic d?Economia, Gordon Brown, ha llançat una dura ofensiva contra l’independentisme escocès. Brown va alertar que "la identitat del Regne Unit corre perill per una colla d’oportunistes nacionalistes que juguen a l’estira-i-arronsa amb la unió d’Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. En l’article periodístic, Brown va cridar els "defensors de la unió" a resistir "la tendència a la balcanització" que, al seu parer, amenaça el Regne Unit, i a reconèixer l’"èxit" que representa l’existència de la Gran Bretanya "tal com és ara".Les paraules del ministre britànic m?han recordat paraules de ministres espanyols. Uns i altres  parlen de ?balcanització? introduint aquesta paraula en  el seu llenguatge. Perquè no diuen ?reconeixement del fet nacional vernacle: escocès ? galès i irlandès-  en el cas dels britànics.? En el cas espanyol: català, basc i gallec ? ?

Quan diuen ?balcanització? haurien de dir ?respecte?. Respecte i reconeixement pacífic i democràtic al procés de  ?renaixement de l?esperit de les nacions vernacles que han estat soterrades per ells durant segles?. I,  acceptar que ,  aquest procés  de renaixement,   es fa per mitjà de les seves llengües vernacles abans esmentades, i requereix que siguin parlades novament en els seus llocs, geogràficament naturals.

Considero que és una actitud cretina  la de Gordon Brown quan es vol justificar la ?unitat? britànica dient que És molt important reconèixer que el caràcter britànic i la mateixa Gran Bretanya no es basen en ètnies o races; es basen en valors compartits", va dir, com la llibertat, la responsabilitat social i la justícia. Per altra banda les seves paraules coincideixen amb les que pronuncien alguns personatges espanyols castellanistes, especialment a Madrid i alguns que l?any 1939 van entrar victoriosos a Barcelona, amb Franco cridant, ?Por el Imperio hacia Dios?.  És veritat això què diuen dels ?valors compartits?? Com és doncs, que es senten veus de gent que es sent oprimida, tiranitzada, espoliada i menystinguda? Per què doncs volen la independència? Per a fer-se segons els valors de l?Esperit que els dóna l?alè de la Vida i que sota les lleis o el marc legal al que es veuen sotmesos no poden sentir-se realitzats de veritat ?

Hi ha qui diu que fins i tot s?hauria de revisar el concepte de la Divinitat que britànics i espanyols han imposat sota el seu domini. Potser a més d?una llengua no-vernacla que l?han situat a fora del seu del territori per a forasteritzar i desvernaclitzar, i d?un llenguatge falsejador, també han fet creure que és allò que no és. Aquests valors que s?atribueix a la seva concepció britaniquista, no són propis de l?imperi del britànic ni de l?imperi dels espanyols. Només cal observar allò que ambdós van fer amb els indígenes o vernaclistes d?Amèrica del Nord i del Sud.  I a d?altres llocs on han estat exercint el poder. Els imperis van tenir la seva funció, el seu temps. Una cosa era la seva teoria i una d?altra ha estat la seva pràctica. Heu vist la pel·lícula ?Braveheart?? On són els valors morals dels britànics,  o potser millor dir ?anglesos?, en aquells fets històrics?

Alexandre Deulofeu  va descobrir una llei natural  que demostra matemàticament que  l?alè creador,  la Vida, es manifesta en dos temps: un temps de unificació imperial o confederal i un temps de fragmentació o nacionalismes. Tot té el seu moment i cal saber interpretar-ho per a viure segons la Seva voluntat en funció dels valors que ens fan dignes. Els dos temps viuen fases regeneradores. Des de uns anys els imperis es desintegren. Ara som en temps de nacionalismes; de nacionalismes vernaclistes, d?autèntics nacionalismes i ens cal viure, definir i acceptar la realitat en funció del senyal del temps. No amenaçar amb ?balcanitzacions? que vol dir guerres.  La pau, té un esperit, i aquest  es vol imposar de forma natural no de forma violenta; ho vol fer per mitjà del diàleg, i diàleg vol dir reconèixer allò que és i no negar-ho, ni   no imposar allò que  no és, o que al més fort li convé que sigui pel seu propi benefici o vanitat.  Així doncs: Escòcia és Escòcia. Catalunya és Catalunya.

Val la pena de recordar allò que digué Tomàs More, un anglès humanista, no pas imperialista com sembla Gordon Brown. : ? els utopians aprenen les ciències en la seva pròpia llengua, que és rica, harmoniosa i fidel intèrpret del pensament? ( pàgina 147) . En la nota a peu de pàgina es diu ? trobem aquí una de les idees més estimades dels humanistes: el valor de la llengua,  sobretot la llengua vernacla, reflex fidel del pensament?.

Així doncs,  ?Balcanització i guerra, no; reconeixement  i acceptació pacífica del fet nacional vernacle, si, gràcies? Per això volem diàleg. Per a donar-ho a entendre de forma raonable i compartir-ho des d?un orde nacional més humà i més just i necessari per a establir un mar de felicitat i pau.

Un altre anglès, humanista i no imperialista , Lawrence  Durell, també ens ho va deixar escrit: El determinant principal d?una cultura és l?esperit del lloc  (Autor del llibre de 4 volums ?El Quartet d?Alexandria?)

L?Esperit de Escòcia és  l?esperit escocès, no és l?esperit anglès. L?esperit de Catalunya ? Països Catalans ? és l?esperit català no és l?esperit castellà.

Escòcia, és Escòcia, no ?és? Gran Bretanya, en tot cas, ?està? políticament formant part de Gran Bretanya.  Catalunya , és Catalunya, no ?és? Espanya, en tot cas ?està? políticament formant part d?Espanya. No és el mateix ?ser? que ?estar?.

En el discurs del senyor Ernest Benach com a President del Parlament de Catalunya, aquest 2006 va dir referint-se a un llibre escrit ara fa uns cinc-cents anys, per un anglès humanista i no imperialista: ? seguim escrivint el llibre en el llibre d? Utopia?

No obstant, ara que han passat uns mesos de govern, em pregunto: Es fa així des del govern de la Generalitat de Catalunya ? Ho estem fent així? Si escrivíssim amb criteri vernacle, a les escoles dels Països Catalans, es faria llegir el llibre l?Esperit de Catalunya de Josep Trueta als nens que van a l?escola. Es dóna ensenyament vernaclista a les nacions vernacles?

Després de llegir allò que va deixar escrit Tomàs More,  en el seu llibre ?Utopia? ?una de les idees més estimades dels humanistes: el valor de la llengua,  sobretot la llengua vernacla, reflex fidel del pensament? hem de deduir que aquest llibre,  no s?escriu en llengua britànica ni tampoc en llengua espanyola, sinó en que s?escriu en llengua vernacla. O sigui, a Escòcia en escocès i als Països Catalans en català. I, a Euskal Herria, en euskera.

Estem escrivint en llengua vernacla el camí que ens porta cap el futur?  S?està creant i reconeixent l?autèntica realitat del marc vernacle? Es té en consideració el reconeixement de la vernaclitat en el procés de pau en el que ens trobem immensos a tot el món?

Francesc Pujols va deixar escrit en el llibre que explica la guerra amb el Marroc, ?Catalunya i el Marroc? pàgina 37 : ? Catalunya, és la que ha de trobar el camí definitiu del problema que no faci que la pau sigui una treva, sinó una solució completa, tant en la teoria com en la pràctica?

La pau, de la que tant es parla sense trobar-hi solució, és possible dins el marc vernacle o de reconeixement del vernaclisme. És el seu marc necessari, natural i propi. Que  cada poble o nació es pugui reeixir segons el seu esperit, amb la seva llengua i costums en el lloc geogràfic que li és propi.

Els cristians autèntics ens recorden que Jesucrist va deixar dit  en els evangelis  que l?esperit vivifica i que  la lletra mata  ? sigui llei, constitució o dogma – . L?Esperit d? Escòcia, no és l?esperit anglès, és  l?esperit escocès. L?esperit  de Catalunya ? Països Catalans -, no és l?esperit castellà, és l?esperit català.  Hi ha qui ho entén i ho respecte. Hi ha qui no ho entén, no ho respecte, ni ho vol entendre. També hi ha qui ho entén, i no se?n sap fer digne.

A les escoles catalanes s?hauria de tenir com a llibre de lectura l?Esperit de Catalunya de Josep Trueta, i també el llibre Concepte General de la Ciència Catalana de Francesc Pujols en el que podem llegir el següent : ?Davant el partit evolucionista i materialista hi ha d’haver la ciència catalana, fundada al segle XIII per Ramon Llull. Davant el partit de l?europeïtzació de Catalunya,  hi ha d’haver el partit de la catalanització del món, perquè  anem a la universalització del món per mitjà de Catalunya?

Jo crec que  el pensament que ha de fer-ho realitat i que està relacionat amb la independència de Catalunya i a la reunificació dels Països Catalans i de les nacions vernacles,  és el vernaclisme.

No obstant, penso que podem perdre una nova oportunitat de ser líders a nivell internacional degut a que em trobo molts catalans que no comparteixen aquesta visió ni aquesta concepció neoplatònica, idealista i identitària.

Arreu del món  observo l?emergència de nacionalismes vernaclistes, es manifesten sense nom o amb noms particulars i em sembla que cal un ideal comú que els confederi i doni la força que necessiten per a reeixir-se solidaris i  lliurement. Catalunya, com digué Francesc Pujols, tot seguint les petjades de Ramon Llull,  té aquest ideal. Un i altre ens van parlar de l?Escala de l a Vida i de l?Escala de l?Enteniment. Salvador Espriu ens va parlar d?un ?arbre?.

ARBRE

Jo et vaig somniar majestat invisible

Que plana per la faç de cada cosa.

Arrelat en dolor de la cendra,

Un home només, et portava, sepulcre,

Pare mort, dintre meu, en silenci,

I et cridava amb paraules de vent

D?antics mil·lenaris, que encenen la ira.

No has respost mai al clam i em deixaves

En temença de nit, foc secret, alta flama,

Arbre Déu en la nit.

(Del llibre ?Les Hores? de Salvador Espriu)

Crec que la independència de Catalunya i la reunificació dels Països Catalans depèn d?aquesta ?escala? i d?aquest ?arbre?.  A quin arbre es refereix Salvador Espriu? Quins són els seus fruits? Els seus fruits són, entre d?altres coses,  les nacions vernacles, entre d?altres, com ara Escòcia i Catalunya?

Jordi Salat

josalort@hotmail.com      www.otger-catalo.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!