Indústries i caminars.

Tortura
Constitucional (TC15) L’Estatut a data de final de març de 2010.

Notícia:

Pujol assegura que l’Estatut sortirà ‘molt ferit’ del Tribunal Constitucional

Comento:

“Quin greu que l’ex-President Jordi Pujol declari això. Perquè si sosté que “la justícia espanyola “no funciona” i tant el TC com el Tribunal Suprem estan en crisi i no mereixen cap respecte.“, afegint el segrest polític que assenyala, i que “tot i això, ha alertat al Govern que cal treballar “amb el que quedi” de l’Estatut.“, què tenim? Una pressa de pèl ja que no és ignorància.

Fa poc parlà d’acatament i de que els catalans ens auto-enganyéssim (tortura psicològica i política), i pels porucs desinformats parlà de la Guardia Civil i amenaça. El que diu avui, que esperava fos diferent per com comença, veig que és el mateix, per com acaba. Agreujat pel pas del temps i la nova pretensió de disfressa. Sembla que ens parli als catalans, però només està llençant consignes de partit contra PP, PSOE i el Govern. Ah! i la crisi, perquè, ja que en parla, no ens explica millor de qui són les responsabilitats reals de la crisi actual? La crisi com a fantasma ja n’hi ha hagut prou d’aguantar-la.

Li demanaria que cerqui contacte amb Catalunya, ja que parla en aquests termes, i s’adonarà que una preocupació important és precisament com acabar amb aquesta mena d’enganys que ens pretén. Preocupació en el bon sentit de la paraula, ja que no està malament això d’ocupar-nos i atendre determinades coses, com ara aquesta.

Veurà que som prou catalans com perquè es noti, si no és que es vulgui negar, treballant perquè els qui ens haurien d’informar no ens enganyin. Preocupació que no sé si recullen o o les seves observacions, enquestes, o estudis, però que és molt present. En tot cas és evident que ni observacions, enquestes o estudis (a la carta o no), ni cegueses o sordeses que es fabrica, no són justificació de la realitat falsa que ens munta, ni que fossin honestes. Pel lloc que ocupa al país trobo greu, de dolent, que ens digui aquestes coses.

De les “dolentes” relacions amb Espanya que en diu, gens d’acord, tampoc. Les considero ben bones, simplement perquè són les reals en contrast a la mentida sostinguda, són dolentes i no hi ha res a fer, són dolentes i fins fa poc ajupíem el cap, són dolentes però fa un temps que hem dit que prou. Són bones perquè són fruit de consciència a diferents nivells, i de la fi d’uns contes que ens han fet patir molt. També perquè aquesta dolenteria és marca de que ha hagut enfrontament, moviment i fotos (virtuts d’aquesta reforma d’estatut). Podem afegir que de les males relacions la culpa general és d’Espanya, de l’Estat, de l’espanyolisme i còmplices, de la manca de respecte, desraó política, i detalls encara més infames. Aquesta dolenteria de la relació amb l’Estat n’és prova de la fi de la farsa de la transició eterna, i de l’èxit de l’independentisme, senzillament consciència. Vull dir que millor expliqui com ha anat, i què hi ha; penso que en té obligació i responsabilitat de fer-ho.“

Contrast, de poetes i altres bons observadors.

“(…) Potser et maten o potser

s’en riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sino s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.”

                    Vicent Andrés
Estellés

………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/163795
http://www.cronica.cat/noticia/Pujol-assegura-que-lEstatut-sortira-molt-ferit-del-Tribunal-Constitucional
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/163805

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!