Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

29 de gener de 2010
0 comentaris

TC (TCA). D’octubre a octubre, 2006-2007, dels apocalíptics a llautons vistos (I)

Una mica de recull del que trobo relacionat amb la Tortura Constitucional. Trio el que em sembla assenyali detalls més significatius o interessants d’atendre en relació al que vagi venent sobre el tema.

En aquell període diria que hem passat de, en alguns casos ignorància de què és el TC, de la imatge del TC com una cosa fantasmal que hauriem d’acatar si no volem “la guerra!!” o altres amenaces dels apocalíptics, a poder veure-li la cara a la ilegitimitat i corrupció d’aquest TC, badant mentrestant en discusions sobre emanacions constitucionals i altres velles disputes.

Mirat ara penso que no hem acabat de reeixir en la explicitació del problema i
resposta, sinó que més aviat hem permés una série nova d’embolics. Hem arribat fins al punt de no escandalitzar-nos de que ens posin al mig de la guerra PP-PSOE, i si ens despistem tornarem a tenir conte del llop a la mínima.

Per això i altres arrossegades trobo interessant fer-hi una nova ullada, a veure
si ens en sortim. I sortir-nos-en vol dir acceptar la ilegitimitat i corrupció manifestes del TC, per començar. Que vol dir que el seu judici i sentència no és d’obligat acatament sinó ben al contrari. O, dit d’altra manera, que ja no ens creiem el conte de que s’acabarà el món si no es fa el que PP-PSOE volen i que davant aquesta corrupció estatal i judicial el que és obligat és la desobediència.

En tot cas em sembla urgent que no deixem passar més embolics. A l’abril de 2009 n’hi teníem tota una sèrie: El que demana De la Vega, però no s’atreveix a verbalitzar-ho així. Després va venir tota una col·lecció d’escenes sobre “La Constitucionalitat de…” que van anar marejant diferents portaveus, fins a haver de mostrar al final la tortura descaradament.

20 de desembre de 2009:

Han passat més de tres anys d’ençà que el juliol de 2006 el PP va registrar el primer dels set recursos que pesen en contra de l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional. El pronunciament és, amb tota probabilitat, el més important i delicat que hagi fet mai l’alt tribunal. Primer, perquè es tracta d’una llei orgànica aprovada en referèndum pel poble català després del seu pas pel Parlament i les Corts espanyoles. I, segon, perquè hi ha altres textos estatutaris, com el d’Andalusia o el de Castella-la Manxa, que contenen articles de redacció idèntica impugnats en el cas català. Terrabastall polític al marge, els articles declarats inconstitucionals només tindrien efecte per al cas català, però, si se’n fa una interpretació, aquesta sí que afectaria la resta d’estatuts. (…)”

I demano: algú podria donar detall per a entendre les diferències entre “declarar inconstitucional” i “fer-ne una interpretació”? I també alguna explicació de la relació entre una i altra cosa i això de l’afectació o no afectació a d’altres estatuts. També calen explicacions de les insistències en que ens empasem tribunal il·legítim i sentència.

Anem una mica abans, al gener de 2006:

“(…) Aquests darrers dies hem tingut, un cop més, una colla de
manifestacions de l’intens nacionalisme que amara les actuacions del
govern espanyol, de l’oposició, dels militars, dels bisbes, dels jutges
i de tutti quanti.

Em sembla evident que els negociadors espanyols de l’Estatut estan més
preocupats pel terme “nació” que no pas per un tant per cent de més o
de menys en la qüestió econòmica. El que és important és defensar que,
segons la (seva) Constitució, de “nació”, només n’hi ha una:
l’espanyola. (…)”

O encara una mica abans, al gener de 2005:

Fa dies que polítics catalans i forasters es dediquen a fer elogis per
la forma com s’està preparant l’esborrany de nou Estatut de Catalunya.
Destaquen sobretot que la comissió del Parlament que hi treballa, ho fa
buscant el consens i respectant la legalitat constitucional. Els elogis
no acostumen a ser gratuïts. I aquests, tampoc.”

Ha passat un mes d’aquestes notes. Ara afegiria que pot ser sí que hem
reeixit més que no em pensava en la explicitació del problema. El què
passa és que no tenim maneres àgils i efectives d’exigir rigor polític.
Hauriem de tenir-les.

Deixem-ho aquí de moment, i faig apunt apart amb la selecció de 2006-2007.

………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130065
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/117536-les-repercussions-de-la-sentencia.html
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=12638&PageCounter=26
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=8696&PageCounter=84#coment
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157958

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!