Indústries i caminars.

M’ha anat bé trobar aquest apunt sobre l’editorial conjunt i aquella estranya dignitat catalana que el President va mirar de fer passar com no recordo el què: Tortura constitucional (TC8). Ens diuen indignes. Partal respon molt bé.

“(…) Si els diaris volen representar el conjunt del país, des de la seua
diversitat, crec que això no ho han aconseguit. Simplement perquè som
molts ja els què no tenim interès en defensar aquell estatut, ni
creguem que l’autonomia siga la solució, ni estem disposats a confondre
la defensa de la dignitat amb la defensa d’aquell text.

És massa tard.”

Era al novembre de l’any passat, tenia raó Vicent Partal, la segueix tenint, i sembla que ja s’ha acabat aquesta idea de salvar-nos amb l’Estatut.

En tot cas, el que em rondava és una altra qüestió que m’ho ha recordat: M’ho he perdut? Com és que el President no s’hagi pronunciat respecte a l’editorial conjunt de Quaranta mitjans en defensa de TV3 al País Valencià i de la llengua catalana?

Ho hauria de fer, i no per comparança amb aquell, ni per la diferència de quantitat, tot i que també té el seu pes. Si li serveix d’indicació, penso en altres diferències, uns detalls que són precisament bones raons per a que es pronunciï en aquest cas, valori el fracàs del muntatge d’aquella estranya dignitat, i perquè els catalans (o qualssevol demòcrata seriós) ho considerem exigible.

En aquest editorial conjunt sobre la televisió i la llengua catalanes sí que trobarà resposta, perquè és una preocupació de la gent que es preocupa, perquè és veritable expressió de la societat. Diria que també perquè és reclamació i defensa de qüestions indefugibles si ens volem dir civilitzats. Penso que són suficients raons.

Vull dir que en política, malgrat les qüestions de partit sembla que deixen lloc a bestieses, i a la espera que els ciutadans deixem ben clar que això s’ha d’acabar, diria que com a President té obligació i responsabilitat de pronunciar-se clar en aquests moments i cas.

Afegiria un parell més de casos que segur que tenen solucions compartides amb l’anterior, i sobre els que li trobo també exigible pronunciament.

Un és el cas d’un judici i acusació contra una dona per no voler expressar-se en castellà a una parella de Guàrdia Civils. El President podria reclamar-li al President espanyol que col·labori en el que li correspon a l’Estat, com bé assenyala l’Editorial d’El Punt:

“D’entrada, per exemple, informant els funcionaris que desplaça a
Catalunya que els ciutadans tenen el dret d’expressar-se en una llengua
diferent del castellà i que ells, com a agents de l’autoritat, no han
de posar traves a l’exercici d’aquest dret. El problema bàsic és que si
l’Estat no fa, ni ha fet, en trenta anys de democràcia, ni un pas tan
petit com aquest, es pot esperar que la situació canviï algun dia?
Quantes discussions més estem disposats a acceptar?”

Un altre és el de l’encausament de gent que recollia signatures de la campanya Decideixo Decidir. La seva ideologia contrària a la nostra independència no li pot permetre al President fer la vista grossa davant aquest abús de l’estat. I en tot cas estem parlant, de nou i no és casualitat, de defensa i exercici de drets bàsics, d’exigència democràtica mínima, del contrast entre decència i indecència polítiques.

Ja ho sé que n’hi tenim d’altres, massa, però això, com ja em faig pesada de dir, no és cap excusa sinó que n’és agreujant. S’ha pronunciat el President?

………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151971
http://www.vilaweb.cat/editorial/3660139/massa-tard.html
http://www.vilaweb.cat/editorial/3693349/quaranta-mitjans-defensa-tv3-pais-valencia-llengua-catalana.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/140279-els-guardies-i-el-catala.html
http://www.cronica.cat/noticia/Els-encausats-pel-dret-de-decidir-a-lespera-de-la-justicia-espanyola

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!