Em preguntava si l’exemplar havia estat fins ara exhibit a Europa, o era novetat de la presidència espanyola, i plantejava:
“Hem d’exigir a Europa que es prengui seriosament no només el fet que
Espanya dugués allà aquest exemplar, sinó també el fet que ningú
s’adonés fins ara.
Ben mirat, suposo que no havia estat exposada,
pot ser. En tot cas, em sembla bo que es vegi, i és simptomàtic que de
La Vega no tingui res a dir més que embolics o obvietats.”
Trobo un apunt d’Enric Canela
que, a més d’explicar-nos unes coses molt interessants, ho aclareix:
“(…) Aquell dia en passar pel gran espai del tercer pis del Parlament,
zona que uneix els dos edificis, vam veure dins una urna “el present”
espanyol. Estava la vista de tothom i era gairebé impossible no
veure’l. Un lloc de pas gairebé obligat pels que es mouen pel
Parlament. El per què no es va denunciar aleshores pot ser obvi després
d’explicar-vos això. Les fotografies es van fer i, si no vaig errat, la
que publica el diari AVUi deu ser d’aleshores.
Em resulta difícil creure que els eurodiputats espanyols no la
veiessin i em resulta “lògic” que no ho denunciessin. Si no ho van fer
deu ser perquè no els semblava estrany, com tampoc devia semblar res
anormal als responsables del Congrés espanyol enviar l’aguilot a Europa
com a mostra representativa de la democràcia espanyola. (…)”
Li comento:
“Hola Enric, i companyia,
la coalició ens és necessària, ens és menester sumar per poder legitimar i organitzar al Parlament el pas cap a la independència, i tant. Afegiria que cal que espavili molt d’electorat independentista que s’hauria de pronunciar clar, i que ja triga: cap vot a qui no sumi per la independència.
Sé que algú dirà que si el vot és secret, i tal. Respondria que estem a un moment molt exigent, d’un gran canvi, que l’alternativa és més d’aquesta intolerància que anotes, i que no és broma ni al·lucinació les bestieses que hem vist i es van veient. Igual que exigim definició a les forces polítiques, nosaltres també ens hem de pronunciar clar, i que s’escolti. Com repeteixo força darrerament, ja ho sé.
Per aquí sovint penso en alguna mena de fre psicològic a superar per allò de “no pot ser!!!”. Però diria que no ha de costar gaire ja que es vegi clar que, per posar un cas d’aquests dies, l’Estat espanyol ja estava ben retratat amb l’exemplar exposat a la Eurocambra fins ara. I que per anar bé caldria que canviïn alguna cosa més que aquell exemplar per a poder formar part del a UE. No dic que no treguin aquella exhibició a Europa, dic que no només treguin l’exemplar amb símbols feixistes, sinó que actuï tothom en conseqüència.
Sé que es parla d’això que Europa posa els estats actuals, o els que l’interessa mantenir, per davant de tot, fins i tot per davant de drets bàsics o de les garanties de bona informació. Es presenta com a raó bàsica d’aquesta falsa tolerància, vistes grosses a abusos d’estats. És el model d’Estat contra ciutadans.
Però diria que alguna passada de rosca, canvis en la consciència dels problemes i reptes, també perills, i treballs, propostes, confrontaments, horitzó, plans, fan difícil que aquest afer quedi en un “però no passa res”. I fa més vergonyants les paraules del President Montilla quan fa poc ens demanava als catalans que en el període de la presidència espanyola a Europa no ens reivindiquéssim. Una manera salvatge de dir-nos que callats, ai no, muts i a la gàbia.
Sobre els detalls que assenyales de l’estat espanyol i la constitució del 78 a Europa, com dius, ho devien trobar normal, sí.
També ens hem de preguntar pel fet que altres parlamentaris no ho assenyaléssim abans, i encara més interessant és exigir-los que no facin la vista grossa ni un dia més.
En aquest sentit, fabulosa la feina de I’m catalan, I love freedom, per exemple.”
……………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/156692
http://www.deumil.cat/bloc/2010/01/16/canela/anecdotes-dintolerancia/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sílvia,
De fet durant la presidència anterior, l’estat al que li tocarà exposa el seu “obsequi”. Si no estic mal fixat, el devien “regalar” durant el darrer semestre del 2009.