Indústries i caminars.

“Les mobilitzacions d’avui (les consultes
celebrades i les properes) han de servir perquè les distintes potes del
catalanisme polític (les parlamentàries i les que no en són, les que
conformen el Govern i les que resten a l’oposició) es vegin obligades en
els propers mesos a pronunciar-se sobre llur compromís amb la petició
de consulta.”

Aquest és un mínim. I tant, i qui no ho subscrigui hauria de ser considerat antidemòcrata, ja que de cap manera es poden posar lloses sobre el què està passant i reclamem els catalans.

Notícia:

Dret a decidir: si poden CiU i PSC se n’escapoliran

Comento:

“Tens raó, i em sembla que aquesta obligació es pot aconseguir des de la pressió preelectoral dels votants per una banda, i per una altra a partir de la definició fina de la coalició per les properes eleccions. L’electorat independentista ens hauríem de pronunciar pot ser més clar i amb compromís, i les candidatures hauríeu de mostrar la posició de manera clara i posar en marxa una forma de coalició ben dibuixada.

La veig complexa, però si aconseguim un espai d’honestedat crec que es pot fer. Podem plantejar unes converses entre qui li interessaria formar-ne part, no sé, per començar amb un parell o tres de detalls a plantejar per cada grup. I la presentació d’un informe que expliqui quines són les eines possibles a l’abast per a donar-li forma i presència clara a la campanya.

Pel que fa a l’electorat és clar que les consultes ja estan fent força aquesta feina, suposo que es podria fer una extrapolació i valorar quanta gent votaríem una opció que plantegeu la independència com a projecte sense embuts, i pot ser saber una mica sobre qui recolza l’exercici del dret d’autodeterminació, també, encara que no la independència.

Cal veure què passa per aquí, i crec que els compromisos dels votants que aposten per la independència perden coherència, no sé si a les eleccions al Parlament tothom ho mantindrà. Per aquesta poca claredat, penso que caldria un pronunciament més ben explicitat.

Per la part de les forces polítiques i candidatures penso que el que necessitem és una eina de coalició que té dos punts i que no sé si són també dos nivells. El mínim és el compromís en programa (de manera que les eleccions ho legitimin) de convocar un referèndum d’autodeterminació. S’hauria de fer amb dates i agenda, i amb uns principis d’honestedat en la presentació política (vull dir que ha de quedar clarament fora tota la persecució i vicis arrossegats en el tema del dret d’autodeterminació).

Crec que això es pot justificar a dues bandes. 1) Apel·lant al dret internacional, a la denúncia dels compromisos assumits i no respectats per l’estat i aparell. 2) No es pot acceptar ni acatar el marc constitucional espanyol si aquest trepitja (en normes, discurs, ús i abús des del poder, fins arribar al terror) drets fonamentals, i ho fa.

Un altre punt o nivell és el del compromís amb la independència. Els votants tindríem ben clar qui, a més de respectar el dret, fa i planeja feina en el procés d’independència. I no tindríem excusa possible davant la tria d’una opció de mínims si es presenta clara una opció per la independència.

Penso que si aquestes coses es deixen clares: la posició i compromís del votant independentista i la de la coalició (una, o les dues), ens permetran unes eleccions bones, ben plantejades, sense espai per suposades ambigüitats que són intent d’engany (CiU), sense la mentida dels graus de dret, sense atacs intoxicants d’antidemòcrates, sense amenaces internes ni externes, etc.
Crec que ho tenim molt bé, però com dius, no val a badar ni marejar. Gràcies.”

Afegeixo:

Els qui no estan per la independència haurien de veure que els interessa molt plantejar la consulta sobre l’articulació amb l’estat, els interessa molt plantejar la consulta sobre l’autodeterminació. Si afegeixen la opció del federalisme, però, alguna cosa ha de canviar o no la hem d’acceptar. De moment és una farsa, com les de la Transició espanyola de mena, ja en col·leccionem massa. I en tot cas, han d’acceptar obligadament el compromís amb la consulta.
Diuen alguns que no ho fan per por a “perdre”, en diuen. Però això perd sentit ja que va de la mà de perdre la garantia d’un dret. És la conculcació d’un dret disfressada de paternalisme inacceptable, i és argument pervers compartit amb l’espanyolisme. Altres fan servir formes més arcaiques i apel·len a marc constitucional o La Indivisible.

Aquí el tema de la sentència del TC pren un protagonisme màxim. Per una banda ara hi ha notícies que es pronunciaran, o que votaran una ponència la propera setmana. I tenim les pretensions de subordinar els nostres drets i altres coses inacceptables en el que s’ha anat dient de la sentència.
Hem d’afegir que no s’aguanta per enlloc el que han plantejat, que el TC no és legítim, i que de cap manera hem d’acceptar els catalans que el contingut de la sentència sigui seriós.
En tot cas, i si en un exercici d’imaginació al límit algú pensa que ho és, li podem respondre amb els arguments anteriors sobre drets i compromisos internacionals que l’estat incompleix en aquest afer són suficients i passen per sobre.

L’altre dia plantejava uns pronunciaments pertinents per exigir a les candidatures a les properes eleccions el Parlament. Una és aquesta que assenyales de la consulta. Ho anotava així:

“Tres propostes de pronunciament que ajuden a veure bé les candidatures:
– Què diuen dels judicis franquistes i de la política estatal del seu
manteniment? Quines accions prendran al respecte si tenen la nostra
representació?
– Què diuen del TC i tota la farsa de la reforma del nostre Estatut?
Pensen i planegen deixar que l’estat espanyol, en boca d’un TC sense
criteri ni judici acceptable, que limita el món al seu marc en una
fatxenderia inacceptable, ens digui el què som o no som, i ens subordini
símbols, drets, historia i ….?
– Quina és la seva postura i plans d’acció respecte al procés
d’independència? S’hi suma a la coalició que en fa projecte de govern?

La jugada està molt clara, penso que aquestes haurien de ser
preguntes i
compromisos de campanya per les properes eleccions al Parlament.”

Ara li afegiria a la darrera pregunta a tota candidatura: Serà capaç de no assumir ni el mínim compromís que la ciutadania estem defensant i que té obligació prèvia de garantir-nos?

De fet, penso que aquesta mena de preguntes hauria de fer-les una junta electoral si fóssim una miqueta més civilitzats. I que si algú no ho assumeix ens obliga als ciutadans a fer-ne denúncia per perill polític. No es pot dir un demòcrata si no respecta principis democràtics, ja no diguem si, a més conculca drets a ells associats fins a límits d’atacs a ciutadans i ciutadania. Sí, la cosa està clara, a veure si no badem.

………………………..
http://in.directe.cat/joan-tarda/blog/3395/dret-a-decidir-si-poden-ciu-i-psc-se-nescapoliran
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/164240

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!