Segurament, i perquè hem de fer clara exigència, quan tinguem independència no ens haurem de veure les cares amb una mena de vicis socials que entenc ja fa pena haver de comentar, imagineu què en penso d’haver-los de patir i aguantar.
Situem-nos de moment en la politització de la justícia i la seva inversa, amb l’amanit de velles glòries, poders actuals afins, i etc. Donada aquesta situació judicial espanyola, i el que anem acumulant de destapes d’ençà que la societat està aixecant les orelles en situa en un mapa que sí que és intolerable (però de debò), sr. Bermejo.
Posem tot plegat i al costat de les intentades i lamentables èxits de l’aparell repressiu estatal(s) cap a determinades idees, el pensament, opció política i alguna altra cosa fonamental. Ens trobem amb una greu amenaça, a parer meu, que no hauríem d’obviar ni suportar.
Si “coló”, com va dir el ministre d’aleshores (era el ministre?) el delicte d’opinió i la persecució del pensament, i també la doctrina Garzón de la independència com a crim, i hi afegim a aquests èxits la història del “bon nom” que diu l’Audiència Provincial valenciana, i casos que acumulem també com el d’aquests dies d’en David de Vilafranca, i, ostres, el llistat seria enorme, trobo una gran amenaça les declaracions del president espanyol i l’actual ministre espanyols de justícia en relació a la vaga anunciada pels jutges.
Primer perquè veig que desdibuixen la reivindicació, i també perquè tant l’un com l’altre s’expressen en termes de passar comptes d’una manera que trobo sospitosa a diferents bandes, i clarament fora de lloc. Imagini’s senyor Mariano Fernández Bermejo, si vostè se sent amenaçat per aquesta convocatòria de vaga, com em sento com a ciutadana davant la seva postura, li diria. Al president espanyol li diria que esclarís una mica això que diu dels esforços.
Sí, em sembla que estem en un perill preocupant, perill que queda ben mostrat en la sentència contra l’Oleguer Preses i tot el que l’ha acompanyada. Si un jutjat (una Audiència provincial) considera que Kelme té raó, perquè s’entén que ‘tenir bon nom’ xoca amb la denúncia pública que va fer el futbolista, ens hauríem de plantejar uns quants problemes.
Com a prioritaris en trobo un parell:
1) La manca d’independència judicial i política només alimenta que bèsties.
2) Necessitem un compromís dels mitjans de masses que sembla difícil d’aconseguir, tot i les proves i la gravetat.
Fem una mica de recordatori?
…………………………………………….
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3348941
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3356410
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3357542
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2262903
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!