Indústries i caminars.

La recollida de signatures va anar molt bé. No com un festiu, però va anar havent moviment a la plaça.
46 signatures que ja tinc en ma; i 10 en les que hi manca la dada del DNI.

Va quedar repartit a parts iguals la gent que sabia de què anava i la que demanava una explicació des del principi.

Amb alguna excepció, només em dirigia per explicar-li a qui mostrava un mínim d’interès; la resta espero que s’els desperti al llarg d’altres dies en que munti la taula.
Entre els qui s’aproparen, va haver qui em va dir que ja s’ho pensarà, altres miraven, i es feien dels despistats; com si no anés amb ells. Un senyor em va dir que a ell ja li està bé que ens mani qui sigui, que li és igual. També va haver menors d’edat i mainada que em preguntaren, i jo els hi explicava.

Per altra banda, també varen ser interessant les converses i comentaris. El més agradable el convenciment d’alguns que cal deixar d’haver de defensar aquestes coses, que ja s’haurien de donar per fetes. I, el pitjor, alguna repetició (no ben bé convençuts, sinó com a lletania) d’allò de: oh! si no s’aconseguira, si sempre (sempre?) ha estat així i manen els que manen, si, què vol fer, oh! si sempre ha estat així (sempre?), etc.

Clar que, si haguera estat en Joel Joan (Sobirania i Progrés), per exemple, segur que haguéssim acabat amb les cent butlletes que tenia. Però millor la seva participació a l’Àgora (C33). Sobre la llengua, i amb dues persones que presentaren bons arguments de la necessitat d’un estat propi!

(segueix)
Entre altres coses, vaig llegir al diari (El Punt, comarques gironines) un article molt interessant; en el que Oriol Ponsatí acaba dient:

"(…) La gent de RCat ha entès perfectament que la
militància cega no és militància. És idiotesa. Per això milita dins
d’ERC, però ho fa d’una manera dissident, raonada i crítica. Per
exercir la dissidència en els temps del pensament únic, cal molt de
valor. I per això la dissidència és més valuosa que mai."

Recomanació:
El valor de la dissidència


23.04.2007

| ORIOL PONSATÍ MURLÀ.

I avui, Antoni Segura ens explica unes coses molt properes als problemes polítics i socials que tenim amb aquest dret de decidir.

Recomanació:
Sense comentaris, o gairebé


24.04.2007

| ANTONI SEGURA.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!