Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Notícia:
de castellà a l’escola
Organitza: Plataforma pel Català a
l’Escola
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=16024
Presentació:
Pel Català a l’Escola és una campanya
unitària que es va engegar el setembre del 2003 en oposició a la Ley Orgánica
de Calidad de la Enseñanza (LOCE), impulsada pel govern de l’Estat Espanyol
del PP.
Amb el canvi de govern es va derogar la llei, cosa que va aturar
la campanya. Ara però, davant la possibilitat d’ampliar a una tercera hora
l’educació d’espanol a les aules de les escoles catalanes ha fet que, amb el
suport de milers de persones, algunes de les entitats que en el seu moment van
engegar la campanya, la tornin a activar redactant un nou manifest i preparant
un nou calendari reivindicatiu.
(més informació i adhesions: http://www.pelcatala.lateneu.org/index.php)
Una altra bona raó, i arguments, i obligació, de plantar cara a promotors, seguidors, acòlits, submisos, a "la conquista del estado (español)".
(segueix)
Encara no he tingut ocasió de llegir alguna cosa sobre aquest tema: el manual de "la Conquista del Estado". Però tinc clar que no és que no sapiguem com van aquestes relacions entre manuals de dominació i llengües.
I segueixo; i espero continuar, considerant greus i inacceptables determinats tractes que institucions de poder a l’estat espanyol, i també a casa nostra; fan de la nostra llengua.
Vull dir que no és que em molestin, i en faci queixa. Si no que crec hauríem de tenir una manera d’evitar aquesta situació, de fer denúncia i judici públic (Tenim a l’abast compromisos dels governs; i suposo que de les legislacions vigents, amb els drets bàsics. I crec que en tenim suficient amb mínims respectes, el què sabem sobre les llengües, i les necessitats humanes; etc.)
Em sembla que veiem prou clares les relacions d’aquests tractes lingüístics i determinades polítiques, negocis, grups de poder, interessos polítics (inacceptables en democràcia, entenc). I que tenim -lamentablement- exemples, i exemples; i casos, i casos; i desaparicions.
No ho sé. Una cosa que sí puc dir ara és que sembla que des del govern central juguin a l’esgotament. A l’esgotament per saturació de fronts; per importància de les coses en les que ens apliquen els seus poders. I que hem de mirar de no caure; ni en l’esgotament, ni en els poders.
Pot ser també interessant recordar que la independència aquí esta millor oposada a la submissió. I que la submissió no és ni una forma d’associació política; ni tampoc no és una bona forma de respecte ni autoritat. Pot ser també recordar que que la dependència és cosa d’altres àmbits.
I, per acabar; com a mostra de gravetat a la que arribem.
Recomano un article:
Santamaria
Resposta del Ministerio pertinent. La raò per denegar el recolzament al projecte presentat va estar:
historia de la escena teatral española en los años setenta. El interés
científico viene dado por el tema y por ser un intento de acercamiento entre
investigadores y profesionales de las artes escénicas. Sin embargo, tanto los
organizadores como los ponentes están todos circunscritos al ámbito catalán, lo
cual va en detrimento del interés del tema mismo y del atractivo de una
iniciativa que se propone conectar universidad y sociedad»
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=14444
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"Català a l’escola!" era una campanya engegada en els darrers anys del franquisme.
Pel que es veu de la mà dels sociates hem donat la volta i estem de nou al punt de partida.
Quina pena! Com hem pogut arribar aquí.