Indústries i caminars.

1) "Tothom ha sentit a parlar dels neocons. Els diaris en parlen contínuament. Són tot un fenomen pop. Tanmateix la popularitat mediàtica no deixa veure l?aspecte de fenomen que té el neoconservadorisme per al pensament polític. (…)"

Presentació.

Molt interessant. Podem pensar-hi al costat de molts detalls d’actualitat: la desbandada que expliquen les notícies a l’"entorn Bush", o sobre els seus "lapsus" discursius. O al costat del poder de les idees en la societat de la informació i la comunicació.

2) També observant alhora un detall interessant que assenyala Ramon Alcoberro: Cons & Neocons

"(…) Val la pena llegir aquest Cons & Neocons: el rerafons filosòfic per
situar desacomplexadament un fenomen -el del pensament reaccionari- que
torna perillosament, ara amb aires americans, i que encara que només
produeixi una quarta part del mal moral i de la repressió sexual que va
produir el carlisme, ja seria molt preocupant. El debat de dimecres a
l?Ateneu Barcelonès pot ser molt interessant."

3) Tenint present una prevenció raonable que ens apunta Isabel-Clara Simó: La nació és de tothom.

"(…) L’altre perill, tantes vegades debatut, és la persistent idea que els
moviments catalanistes només poden ser de dretes. Fa més d’un segle que
Torras i Bages va escriure allò de "Catalunya serà cristiana o no serà"
(La tradició catalana, 1892), i fa més de quaranta anys que Jordi Solé Tura va escriure que el catalanisme només pot ser burgès (Catalanismo y revolución burguesa, 1970). …… I, a aquestes alçades, fa tanta mandra tornar-ho a refutar!"

4) I la significança d’uns fets que ens apuntava Arcadi Oliveras al Primer Campus per la Pau (Girona juliol 2007):El detall que vull assenyalar té a veure amb el que anomenem "neocons", ideòlegs que han anat acompanyant decisions geopolítiques de gran abast, i que ens afecten a molts nivells.
Ens situà l’any 1991 (en un recorregut històric que estava fent de tota una sèrie d’impostures que fan esgarrif) com a precedent que explica tàctiques i estratègies d’estats pel que fa a vinculació d’idees, polítiques, i comerç d’armes, entre altres implicacions.

L’any 1991 l’OTAN estava mancada de funcions, el món occidental s’havia quedat sense "l’enemic" que s’havia muntat amb la bipolarització. Occident quedava orfe d’enemics. Com el negoci d’armes queda sense justificació, i ens trobem amb una crisi d’identitat d’aquesta organització calia trobar idees.

Explicà Arcadi Oliveres que els documents d’aquelles deliberacions fan vergonya, molta vergonya. Es va arribar a la conclusió que "la OTAN existeix perquè s’ha de lluitar contra la intifada". I a aquesta idea es veu que s’arribà després de castrar una expressió d’algun treball de Huntington, i allà on parlava de la noció "l’amenaça confusio-islàmica" (o alguna cosa així) que quedà en. "L’amenaça islàmica".

No vaig atendre si es tractava o no d’una utilització del mateix pensador. El que sí és significatiu és que Huntington treballava a sou d’una empresa d’armament.

…………………………………………

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=16915

http://blog.alcoberro.info/?p=230

http://paper.avui.cat/article/dialeg/99703/la/nacio/es/tothom.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!