Abans de començar, una consulta: està bé dir: esdevé i ha esdevingut, o hauria de dir s’esdevé i s’ha esdevingut (aquest em sembla que no, oi?)? Pregunta.
Se m’acut que seria d’agrair (a banda que sostinc fa temps que ens és menester)
que siguem curosos en parlar. No sempre! En cap cas estic defensant que
no puguem parlar de manera desenfadada, sobre molts temes, en molts moments,
i en diversos espais del nostre creixement! Vull dir que hem de ser curosos en com diem certes coses.
Voldria deixar clar quest punt, per passar a assenyalar un exemple de casos on veig problema, i amb ell la idea que hem d’observar-los per mirar de polir-los fàcil i àgil. Agafem aquest exemple: Si algú afirma que és senzill aconseguir la independència, s’equivoca.
No ho és, sinó que esdevé. I ha esdevingut així perquè se n’ha fet, fa i projecta feina, molta. Perquè ha hagut canvis a diferents bandes. Perquè en tenim consciència. Perquè s’ha picat molta pedra, individualment i col·lectiva.
Perquè hi ha hagut voluntats fermes, etc., i fins i tot podem afegir factors de sorts diverses. Vull dir que hem de ser curosos en com diem certes coses.
Veig, i ja ho havia també observat fa temps, que igualem simple i senzill, i algun altre detall que veig problemàtic. En tot cas, en un i altre tema, penso que ens ho hauríem de mirar.
A parer meu, si val la idea de seqüència, aquesta seria: simple-complexe-senzill. No en tot, ep, ni sempre.
(necessito arxius de música de diferents tipus)
……………………………..
http://www.youtube.com/watch?v=HjKnX-BJuPw
http://ur1.ca/bnq5
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’ha picat molta pedra i ha esdevingut. Una abraçada, valenta picapedrera