Indústries i caminars.

No és una democràcia com cal, per Fèlix Martí

Intervenció de la Plataforma en Defensa de les Llibertats Democràtiques. Barcelona, 8 d’abril del 2003.

Amigues i amics,

No és una democràcia com cal si els que manen poden trucar de matinada
a casa teva i agafar-te. Podien haver-te convocat civilitzadament
perquè saben on vius i on treballes.

(llegir-lo aquí: http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=15839)

Hi ha molt bona literatura, anàlisi, reflexió, i altres formes d’escriptura i pensament polític, que seria genial trobessin maneres d’arribar al ciutadà a qui no interessa la política.

Per què no ens fan una secció al TNMigdia, petita, sense atabalar, en la que es parli dels termes, conceptes, retòriques, plaers, i trampes verbals de les que utilitzen els polítics a les declaracions. amb especial i delicada atenció a les que surten de declaracions institucionals o campanyes electorals?

A mi em sembla fantàstic atendre a les declaracions dels polítics als telenotícies; per exemple. I en alguns altres espais de notícies, debats, entrevistes; perquè que puguin explicar-se millor.
No trobo bé, però, per exemple, que utilitzin les revistes del cor cercant acòlits al estil que sigui (Aznar i cia mentint i fent por. O obligant als "seus" a casar-se "com déu mana", entre altres bestieses. O estil "mira que bons i guapos que som!" i d’altres casos).
Però hi ha qüestions bàsiques; com és la cultura política; com és saber i conèixer dels terrorismes verbals en què alguns polítics s’han instal·lat; com ho és la constatació sovint de la manca d’interès i mala educació per a la democràcia; que haurien de ser notícia.
Com ho són també, simplificant ara, els fruits del franquisme; des feixismes. O com ho és, d’interessant, saber i fer saber que molts ciutadans no som demòcrates; i que, en la majoria dels casos no ho són per convenciment que, tant se val, que guanyi el més fort, que sóc jo i els que m’interessen, tant se val, esser humà no és res d’especial, som un bitxo al món, tant se val, ja mana el destí, o els biòlegs (amb perdó dels seriosos), o els politòlegs (amb perdó dels seriosos), o els qui sigui, jo no vull saber res, etc., que no hi ha res a fer!, que ja ho deien els nostres besabis, etc.,

Per altra banda penso que només amb la bruta campanya pels dos darrers
referèndums que hem fet, hi ha prou material com per a trobar criteris
de desqualificació de molts dels nostres representants. Desqualificació
com a demòcrates, clar. Però; hauria de considerar altra opció sota la
presentació pública que en fem? Hauria de fer una rialleta i repetir
aquella frase tòpica (i estúpida a parer meu) que diu que la democràcia
és dolenta, perquè només és la menys dolenta de les formes d’organització política? No. Jo ho tinc clar. Si no canviem algunes coses, simplement hem de deixar d’anomenar-nos demòcrates.

I repeteixo dues coses que explicava ahir: Una és que no podem considerar demòcrata, i, per tant, susceptible d’estar als nostres governs, a cap partit que vagi contra el dret de decidir dels pobles, de la gent, de les persones, o com vulguin dir-li. O que el consideri l’autodeterminació com una collonada o una amenaça. (Tanta poca confiança tenen en el què ens ofereixen?)
Afegiria que, si el problema és que hi ha molta gent estúpida; jo respondria que d’estúpida n’hi ha, però molta, molta, moltíssima menys que de gent estupiditzada. I que ja van fent tard, vull dir que fa temps (30 anys de democràcia, en diem) que s’haurien d’haver posat a recuperar el que els feixistes franquistes varen anar carregant-se sistemàtica i atentament. Començant per la educació, sense dolçaines i bajanades, per la vida democràtica.

(…)

La segona repetició: Avui engega la campanya de recollida de signatures per a defensar un dret tant bàsic com és el de convocar referèndums. Vaig a espavilar, que ja volia haver començat fa una estona.

Bona diada de Sant Jordi!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!