Em refereixo a la proposta d’ERC a CiU.
Em sembla bona per l’ambient; perquè així CiU deixarà de parlar de sobirania de forma frívola, com ho anava fent aquests mesos; diuen que per a desgastar. I es fa visible el poc respecte que arrosseguem en la pràctica política a qualsevol cosa que es surti d’un fantasmal guió que tothom en parla i ningú presenta.
Em sembla interessant pel debat; perquè s’acaba la renda de parlar sobre venuts i comprats de forma també frívola. Que, malgrat els polítics que volen el personal quiet i callat ("pau i tranquil·litat, li diuen), els ciutadans hem tingut una mica d’accés a com anem, i com fem política en aquest país. També s’han fet visibles les contencions de pors dissimulades de "buen comportamiento".
I trobo que és fantàstic que ara CiU, que en la passada legislatura tanta por tenia del protagonisme que prenia el Parlament, digui a ERC que porti la proposta a la cambra de representació ciutadana.
I curiós, curiós per estalviar-me altre expressió, el capteniment general de mitjans, tertulians, i futurologos.
(Afegeixo (28 de març):
Duran insta CiU a assumir el projecte comú d’Espanya
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ERC, ha fet una "jugada" digna de polítics; avançar-se a "tota" l’operació. Deixa descol·locats els adversaris. Situar la seua postura en el centre de l’huracà. Este matí a Catràdio dèien que si manca de maduresa, que si tal i pasqual. Ben bé al contrari. I el Bassas, malgrat les tergiversaacions sense aclarir que era í tal , faré qual….
Cordialment.