Indústries i caminars.

Notícia:

CiU canvia de logotip i presenta la seva xarxa social catalanista

Els ha presentat David Madí en un acte matinal sense Artur Mas ni Duran i Lleida

Comento:

“Joan (6), si és que parles seriosament, crec que t’equivoques molt. Primer perquè em sembla que quan CiU es decideixi, o ja no en quedarà res si parles de Catalunya, o senzillament s’hi sumarà a molta altra gent, ben capaç, i a la que hauries de respectar, que sí que està ben compromesa amb la independència. Seria genial que s’acabés amb aquesta i altres prepotències i pretensió de suficiències. I penso que ens equivocaríem tots plegats si pensem en termes monolítics en lloc de en termes polítics, per simplificar.

Em sembla també molt lamentable que triomfi tant entre els convergents la lluita pel partit per sobre de la lluita per la dignitat política, i el país, que és el que ara mateix, i ja fa temps i temps (vull dir que no cal esperar ni fer cap transició per molt que ho canteu) té un nom ben senzill d’entendre i d’observar: independència.

El “o Mas o Montilla” ja no val, que ja veiem que van aplegats, i sobre aquest somriure de la nova imatge millor faré un dibuix perquè resulta més fàcil respondre al què em suggereix. Mal camí, a parer meu un intent d’aturar la independència en el que espero no reeixiu gota.

Més que ulls brillants i pells de gallina (i donat i comprovat que per aquestes vies hi entra força intoxicació) el que ens cal és no fer ni permetre trampes en el debat polític ni en l’atenció a l’actualitat. I CiU fa una temporada que en fa una de grossa, a sumar a d’altres, que deu ser ben embolicada perquè veig que molta gent se la empassa.
En la realitat, de fet, el catalanisme és independentisme, perquè d’altra manera no s’aguanta ni en els mots, ni en els fets, ni en altres consideracions d’interès. I diria que hi ha gent que entén que el catalanisme de CiU és independentisme, perquè simplement segueix consignes i no mira gaire, es queda en les paraules, i les segueix dogmàticament sense contrast ni amb la mínima observació. Però és fals que ho sigui, de catalanista, senzillament perquè l’independentisme i la situació actual li exigirien compromís, però no el pren.

La idea de ser dominants per no haver de compartir l’èxit de la independència (que fa anys ronda per l’aire com a careta) em sembla un “farol”, d’una pretensió política que trobo dolenta per la salut social, a banda que crec ens pot sortir molt car si teniu èxit.
Trista metàfora, que espero il·lumini un xic als qui s’empassen les capsuletes de catalanisme de CiU. Que no és independentisme, tinguem-ho clar, encara que el rigor conceptual i d’observació així ho exigeixen. D’això se’n diu apropiació indeguda de la realitat, a més de poca serietat i respecte al debat polític (al polític, no al de pantuflades de fer sorolls i fotos!) que ja fóra hora que siguin pràctiques no acceptades.

Imagino Catalunya ben glaçada davant el panorama, peus, mans, cor glaçat per tant d’abús i engany de màrqueting. Ja ho dic, espero que no us funcioni.

I sé que em repeteixo, però la gent de CiU que esteu al debat i treballs per la independència, quins arguments presenteu per a justificar recolzament a CiU si no posa la independència com a prioritat en el programa de les properes eleccions al Parlament? Només he trobat declaracions acceptables en la Carme-Laura Gil, i avui no he estat gaire al cas si hi ha més excepcions, però diria que hi ha acceptació, silenciosa?

En tot cas, no sé com és que coli la idea de promesa de majoria absoluta de CiU per a fer la independència “en una posició electoral mes favorable, la nau amb la direcció correcta i pel camí correcte i la gent mes ben preparada per fer front a aquesta fita.”, que dius, Joan.
Bé, primer cal saber quina és la fita. Ja ho dic, tot un altre tema, a banda del respecte exigible a altres propostes polítiques i maneres de fer. Això, com pot colar aquesta idea? No farien aleshores una campanya en aquest sentit?”

El dibuix és vell, però encara serveix:
Ni amb pinces, això penso d’aquest eslògan de CiU al costat de la presentació del programa. I el mateix de qui abandona a la taula del debat polític per la independència, de cop i unilateralment, un dels dos objectius bàsics del moviment catalanista, que ha de ser sobiranista i també independentista: el compromís clar per la independència al programa de les properes eleccions.
I sobre allò del “grau de dret”, també serveixi.

“(…) Allò que Ferrater va dir dels filòsofs es podria afirmar dels humans en
general. De fet, aquests darrers anys s’han multiplicat i refinat les
tècniques de màrqueting, la capacitat per crear imatges falses, per
manipular missatges. Vivim en un món en què sovint no saps què és
veritat o què és mentida, quan estàs veient una pel·lícula o un anunci, si
allò que et diuen respon a alguna realitat o és només retòrica
propagandística per anar tirant.
La recomanació de Ferrater és molt sàvia: potser no arribarem a saber
moltes coses, però, com a mínim, hauríem de procurar que no ens
prenguessin (massa) el pèl. A la ràdio, ningú no li va preguntar com ho
havíem de fer per aconseguir-ho. Quan el llegim, però, ho sabem. Ens hi
poden ajudar, de moment, la cautela, l’anàlisi i la ironia. (…)”

Ostres…., i a més, és que ja fa temps que hem començat. Força temps.

……………………………………..
http://www.directe.cat/article/ciu-canvia-de-logotip-i-presenta-una-xarxa-social-catalanista-18857
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=20684

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!