Indústries i caminars.

"Aquest no és un llibre sobre el nacionalisme català. L’autor, catedràtic de filosofia, lògica i teoria de la ciència a la universitat de Munic, ha escrit un assaig basat en aquest tres punts: el nacionalisme és un fenòmen cultural profund, no una moda passatgera; el tractament habitual del fenòmen del nacionalisme presenta un gran dèficit conceptual i metodològic; la màxima diversitat possible és desitjable per l’univers, i un programa ètico-polític com el nacionalisme ha de ser valorat positivament.

Defensor del nacionalisme internacionalista -que no és un joc de paraules, sinó una visió constructiva d’un problema sovint mal plantejat-, el text d’Ulises Moulines és una aportació rigorosa i clara a la necessària comprensió d’un fet que ve de lluny i que marcarà el futur."

Estava d’acord fa uns cinc anys quan llegia llegia aquest treball, i ho estic ara. Aleshores, estudiant-lo una mica a fons, vaig arribar a unes conclusions que m’esgarrifaren, després em tranquilitzaren, i més endavant em portaren a veure una de les feines importants a fer. Desfer els èxits socials dels qui venen el nacionalisme com el nom d’un o altre partit, i dels qui venen el nacionalisme com el dimoni o la inspiració de criminals. Pràctiques que lamentablement es trobaven no a llocs de discussió barroera de gent inculta i sense educació mínima en història o ús de conceptes, sinó en les boques dels líders polítics, en massa, grup, a totes, i al que sigui per fer por i mantenir-nos al poder.

M’esgarrifà saber (poder veure a partir d’una simple primera lectura) que hi ha molta gent deshonesta intel·lectualment que va venent motos a dojo i amb complaences generals. Bàsicament perquè l’esquema és el clàssic de demonitzar alguna cosa per a tenir els acòlits suficients que justifiquin el "favor que li faig al món per mantenir velles glòries que no ens facin obligat pensar els problemes que tenim", per exemple, n’hi ha més, d’esgarrifs.

(…)
Molt pesants els que es relacionen directament amb un detall que assenyala Moulines quan ens presenta aquest seu treball: "(…) es pot constatar un notable dèficit conceptual i metodològic en el tractament usual del fenòmen del nacionalisme per part de les disciplines socioculturals pertinents. Aquest dèficit és una manifestació més d’una determinada forma d’indigència metodològica molt present encara en les ciències de la cultura. (…)"

Prou vist i tastat. I, en un dels sumums de la mà d’un dels que considerem clàssic historiador dels nacionalismes, que arriba fins a inventar-se tota una categoria per al nacionalismes que, en un adjectiu molt llarg que ara no tinc ganes de buscar entre els meus papers, ve a dir que hi ha nacionalismes de la classe que van contra la sagrada Unidad de España.

Un historiador moooolt gran! deia algun company estudiant d’història que el seguia com qui segueix un gurú. Més raó per la bona crítica que ens ofereix aquest treball. I, en el context i moment en que apareix (1ª edició, febrer de 2002) molt d’agrair. I suposo que valent, que en diem. Perquè vaig poder comprovar a un simposi en que escoltava el professor Moulines, un intent de desqualificar-lo, a partir de bajanades alimentades des de diferents fronts contra "la lògica" pel que en uns dies vaig saber era un atac a la seva persona per haver publicat aquest llibre.

Vaig veure els budells d’un problema fort que tenim de dogmatismes i dedicacions d’una irracionalitat que no veia- ni veig- perquè es creu amb dret d’atacar La Lògica (amb majúscules i buida en el seu atac) com a provocadora dels mals del món. Impressionant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!