Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

30 d'abril de 2007
1 comentari

Lengua; i allò que alguns consideren “peculiar amb sonrisita perversa”.

Se m’està acumulant feina d’aquella que considero urgent. I el debat a l’Àgora de dilluns passat sobre la llengua va ser interessant. També es va veure el llautó d’alguns arguments i confusions que, vaja. Si puc m’agradaria comentar.

Així que com a mínim, per si s’em passa (que aquesta setmana comença a l’Àgora una sèrie de debats a l’entorn de les eleccions municipals), vull destacar algun detall important del debat de l’altre dia. (video)

Un detall: és clar i indiscutible, excepte per a Miquel Porta Perales que apel·là a possibles o altres teories que neguin la evidència, que una llengua sense estat acaba desapareixent o convertint-se un una "llengua de tribu" (em sembla que en diem).
El detall que vull ressaltar és que el mateix Porta Perales va insinuar que com Catalunya és tant peculiar, podem posar-la a prova a veure si això no li acaba passant; ja s’en sortirà.

Em va fer pensar en algú que em diguera: mira, tu ets tant especial!!! (elogi pervers) que encara que et tiri un tret, és "possible", hi ha "possibles teories", seria "imaginable", etc., que no et passi res.

Penso que ens comença a ser menester fer denúncia pública de la política de la transició contra (malgrat Porta Perales i els qui pensen com ell parlin de "paranoia"), contra, quirúrgicament contra Catalunya.
I ara que venen eleccions municipals, els qui sabeu com ha anat això de les polítiques PSC-PSOE als ajuntaments pel que fa al catalanisme, podríem començar per posar sobre la taula les estratègies que aquí han funcionat, així com el paper de CiU com a partit de govern a la Generalitat de Catalunya en aquesta transició en la que -i tenen raó al debat en assenyalar-ho- ja n’hi ha prou d’haver de parlar encara ara de problemes per a la nostra llengua al nostre país.

(…)

http://www.tv3.cat/pvideo/AC_bbd_alternate.jsp?ID=226454485&CAT_ID=tvcat

Estem molt pitjor que fa 30 anys; i crec que cal demanar responsabilitat. No a la llengua, sinó també a l’estat que ara tenim que és l’espanyol i que fa coses com ara anar a gastar diners públics (suposo) per a estalviar-nos que les pel·lícules americanes arribin aquí en la nostra llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!