Indústries i caminars.

Penso que aquests processos que estem veient a l’Audiència Nacional haurien de provocar el seu tancament, final, desaparició del ordre jurídic. I que aquestes obligacions en que estem embolicats haurien de portar-nos a una plantada general de les persones amb mínima consciència política i que no vulguem una altra renúncia bàsica.

Cop d’estat, guerra, persecució, invasió, dictadura, assassinats d’estat, expulsió, extermini, traspàs de poders, màrketings, maquillatge, enganys i acomodaments, resistència, mitjans, moooolt d’entreteniment, prevencionativismes de por, submissió, transició eterna, campanya perpètua (o perpetúa?). I ara El Mantenimiento, El Pronunciamiento, i La Obligación.

Dic que ho han convertit en una obligació perquè vull dir que ho fan perquè volen, s’hi han avingut a fer-ho obligat. Ja veig que parlem de "necessitat", em sembla que justificant que és normal que un sistema faci per a mantenir-se. No sé com mirar-me un sistema prenent decisions; però aleshores li hauríem d’adjudicar responsabilitats.
De fet, és la inversa de la situació en la que la constitució espanyola col·loca el rei (i a més gent, em sembla): el posen de manera que ell, o en nom seu, es pot fer el que es vulgui sense cap responsabilitat. Ja ho veiem, també.

Penso que és per decisions com aquestes (de El Obligado) que encara perdura la "autoritat" (sembla que en diuen) de la hereva del TOP franquista. D’altra manera, si no necessitessin (i crec que cal estar al cas aquí, perquè des del poder de l’Estado apel·len a necessitats en un sentit metafísic) coses com aquestes haurien d’estar obligats a respectar la sobirania. O, si això no ho volen fer, com ja no sé si sóc pesada en repetir, deixar-se de dir representants en una democràcia.

Perquè, en lloc de triar per la democràcia, es creuen (?), o com a mínim intenten fer creure prou gent, que poden ser tirans autoritaris demòcrates, o alguna cosa així. Surten amb nombre de vots, o representativitat com a excuses. Allò que en diem "democràcia formal", i, com ja li hem posat un nom, ens quedem tant amples. Bé, no tothom, però sí els suficients per la farsa d’"exercir la sobirania un cop cada quatre anys" (quina intoxicació).

No em crec que cap manera que no hi hagi més remei que aguantar-se. I tampoc que no hi hagi manera d’aturar d’un cop la persecució que arrossega l’estat espanyol contra l’independentisme. Que hi hagi més i pitjor, no hi pinta res aquí. Perquè també n’hi ha de menys i millor, i, posats a triar, ho tinc ben clar.

vilaweb.cat

"El Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans considera que la sentència de l’Audiència Nacional que ha condemnat a presó quaranta-sis processats pel sumari 18/98 posa en perill l’estat de dret. Les entitats diuen que s’ha fet un salt molt gran, i que ara per ser membre d’ETA no cal tenir relacions directes amb l’organització, sinó que n’hi ha prou a ajudar als seus fins, és a dir, la sobirania del País Basc. (…)"

18/98
22.12.2007 | JOSEP M.FONALLERAS
"«S’estan empresonant idees», ha dit el govern basc, i aquest és un tema francament preocupant. En un debat sobre la llibertat de premsa, en homenatge a la figura, la personalitat i l’obra de Ramon Barnils, periodista radical, home compromès amb el seu temps, es van exposar aquestes irregularitats i es va clamar contra l’atac judicial a les iniciatives socials en l’entorn independentista. Sobretot perquè, arran de la sentència de dimecres en el sumari 18/98, resulta que l’Audiència Nacional ha dit, amb totes les lletres, que part del moviment abertzale és «el cor i les entranyes» de l’organització terrorista ETA. (…)"

Sumario 18/98 Tortura y violacion
(…)

……………………………

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2675500

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2676082

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!