Pensem només en dos casos (tot i que ens trobem amb una bona pila): el de l?operació estany i el de l?Èric
Bertran. Dues situacions en les que veïns nostres han estat atacats amb una
llei del govern central (la llei antiterrorista que s?han muntat contra el dret
de decidir) que no costa gaire qüestionar, i que està qüestionada. Què fem? Què
hem fet? Com és que no tenim eines àgils de control dels abusos de: governs,
mitjans venuts, fàctics, i altres poders que ens menen?
Jo començaria a plantejar aquest tema a partir de la
pregunta següent: Què fa que els ciutadans necessitem defensar-nos d?un estat
que es diu democràtic?
(segueix)
(…)
Jo responc que vivim en un estat que es diu el què vulgui,
però que és molt pobre en democràcia; està amanit de vicis d?opressió que es
ven com a necessària garantia de repressió de consciències; i que es mostra impotent contra
les seves pròpies corrupcions (para ?la concòrdia;
y el consenso, y la convivència; faltaria más!?. I ara
afegeixen que per a no provocar fugides
de capitals immobiliaris. ?Quina vergonya!? Dic jo. ?Necessitats econòmiques?,
diuen els polítics de mentida).
I continuaria pensant-ho, acceptant que, per molt que ens
sembli horrible, dur, increïble, i
tots els ibles que hi vulguem posar;
vivim en un model d?estat contra ciutadans, i d?abundor de ciutadans
irresponsables (súbdits de diferents menes); dos elements que es retroalimenten.
Sinó, com s?explica (a banda de l?efecte sobredosis a què
ens tenen acostumats, i altres detalls) que no fem una aturada general? Ja sé
que no es pot fer gaire cosa de cop; més que el posar-s?hi. Però sí que es pot
fer alguna cosa de sobte.
Per altra banda, he sabut que si volgués renunciar a la nacionalitat
espanyola (i no tant sols perquè no m’agrada ser part d’un estat que té a la seva base
la negació de drets bàsics; és també que visc a un altre país), em quedaria com a
ciutadana sense pàtria, i sense drets, i sense cap garantia democràtica. "Del món", en diuen; però això és una
estupidesa.
I jo no ho vull, per això que assenyalo abans, i perquè no
em serveix de res. A banda que això d?enviar-me ?al món? penso que forma part d?una
lògica d?allunyar els afers polítics de la participació ciutadana; coses -ambdues
i les que caldria afegir aquí- que no serveixen a res pel millorament de la
democràcia.
Aquest podria ser un principi per a plantejar els problemes
legals que tenim; i per recordar que hi ha prou gent que volem un estat propi. Pot
ser si promovíem una apostasia general de la nacionalitat espanyola ens veuríem
obligats a assegurar el control i participació dels ciutadans en els nostres
governs. De moment penso que un problema bàsic és el del vot suficient de la
por, la sobresdosi d?absurds, i el volum d?emissions dels qui d?això en viuen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I pensar que l’Esquerra de Joan Puigcercós han venut Catalunya només per l’economia i així i tot ni economia tenim.
Hauràn venut Catalunya per una cadira i una pensió?
O què fa la E d’Esquerra al Govern de Catalunya i al Parlament espanyol?