|
El País Basc torna al passat |
||||
|
||||
Llegeixo aquest resum de notícia, i em porta a un moment del programa Àgora en el que es va parlar de les eleccions amb ulls digitals. (Vaig trobar a faltar que es parlés més de la comunicació, i crec que es va tractar de manera simple el tema de blocs, periodisme, informació, rigor, o credibilitats.)
Varen haver alguns bons moments, diria. I un que vaig trobar especialment lúcid, i adient, encara que no va estar secundat.
En un en Saül Gordillo va trencar una corrua d’afirmacions ja fora de tema sobre les campanyes, que si aquest, que si l’altre. I va parlar de tristor, de que fa pena parlar d’aquestes campanyes, en unes eleccions en les que les accions de l’estat contra compromisos i garanties bàsiques a una democràcia fan que la situació sigui molt trista.
Ho és molt, i també hauria de provocar escàndol generalitzat. Fa cinc anys del tancament d’un diari, fa molt de continua persecució de l’independentisme, es fan sentències inacceptables, s’estan il·legalitzen ciutadans i opcions polítiques legítimes, es nega la possibilitat de diàleg, alhora que es neguen (no sé si de passada o com a conseqüència) una bona pila de, fins i tot, evidències o història. Se li diu debat a qualssevol cosa, i, si entrem en més detalls, només podem que anar agreujant la denúncia.
Denúncia d’abús de poder d’un estat contra ciutadans, contra una decència política mínima, crec. Model que em sembla en diem d’estat modern en clara decadència d’una crisi que de cap manera s’ha volgut acceptar, i farcit de corrupcions i hipoteques vàries que, ja veiem.
Trist, escandalós, i alguna cosa més.
Felicitacions a vilawebTV.
Una cosa que em sembla està canviant és la consciència de la responsabilitat, i on rau aquesta responsabilitat dels mitjans d’informació i comunicació. De fet crec que sense tant d’èxits de vells servilismes (encara que ja sé que ara segueixen alguns) s’estan veient algunes coses que esta molt bé siguin visibles.
Haig de dir que no segueixo la campanya als mitjans tradicionals perquè segueixen prevalent criteris de poders estranys i no els informatius i de compromís periodístic. A vilaweb sí que ho segueixo, hi confio. Recomano que llegui el llibre d’estil de vilaweb, a més d’explicar-se molt bé, és molt instructiu per a saber com funcionen alguns detalls importants pel que fa a la informació.
………………………………….
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!