Cóm ho hauríem de dir:
1) No voler ser diferents; o
2) Voler no ser diferents.
O pot ser el problema estigui en que pensem en una diferència que ha d’emmarcar-se en jerarquia. Cosa que no és necessària, tal com ho veig.
Però crec que una trava posada d’entrada aquí és d’un altre calibre. Crec que es tracta d’un problema de no voler diferenciar per a evitar que es vegin diferències.
I alhora una manca de respecte a dues coses: a la bilateralitat (reflexivitat?) de la relació o tracte de diferència; i a la persona.
A sobre, amanit amb una pressuposada creença universal-antropològic de por (també universal-antropològic) i aversió (natural!, faltaria més!) a La Diferència (!).
Per això? Per això la necessitat de repetir, i repetir, aquelles lletanies de: "tant se val, todos son iguales"; "tots són el mateix"?. O la col·lecció d’insults amb que ens il·lustren. Amb pre-domini de la variant que es pot recollir en la frase: "Pero, qué quieren estos catalanes!".
O lo que sea!)
…………………………………………………………….
(segueix)
Penso hauríem de treure una pila de parèntesis.
Sinó, entre alguns pre-dominis antidemocràtics; el papa que es reafirma en un infern transcendental que embolica ben mono l’infern de la exclusió i injustícia social; teories geològico-arqueològiques que diuen (premonizen?) com ens hem de captenir i ens captindríem; buròcrates que intenten transformar el metge de família en confessors (alguns petits rampells, només, però els he vist); no sé on anirem a parar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!