No se’m passa,
ja no sé què fer,
hauria de menjar alguna cosa, i només tinc que sensació de vòmit,
i se m’apodera un dolor que em fa venir preocupació.
Avui he vomitat quatre vegades, i …, i … , sí, ben mirat ja sé què em passa:
tenim al davant un nou i vomitiu atac d’espanyolisme, el conec bé.
I diria que el tinc ben localitzat. No és del PSC-PSOE, que no se’ls creuen ja ni ells, i no em provoca aquests símptomes, només cansament i feina de mirar que no intoxiquin gaire. Tampoc és del PP, Cs, ni UPiD, Episcopal Espanyola, o altres variants d’ideologies de bèsties en dansa. Aquí la meva resposta és clara fa un bon temps, i no em provoquen vòmits, ja ho varen fer fa uns anys, quan s’han vist ben vistos, i ara només em provoquen feina per a desmuntar-los mentides que fan públiques com si fossin coses certes, i feina a rumiar de quines maneres hem de fer que no siguin opcions polítiques acceptables.
L’atac ha estat fort, i és nou perquè s’ha fet a l’interior del debat i del treball que fem, molta gent, per tenir independència i política. Bàsicament consciència i decència, veu i dignitat, horitzó i projectes, pels despistats que no s’hagin adonat encara.
Això va a favor de l’independentisme, i en contra de qui l’ataca. Perquè per a atacar-lo, qui ho fa ho ha de fer a aquestes coses bàsiques. I clar, normalment ho ha de fer enganyant (tot i que d’abusos i submissions acceptades déu n’hi do els graus que en tenim), perquè sinó no podrien, tenen unes feinades de màrqueting que depassen molt les que són menester per a presentar coses. A més han de robar consciències i intoxicar l’ambient (funcionen a base de terrorismes cognitius varis), coses que ja fóra hora que deixem d’acceptar com a normals i les considerem com el que són, un crim i indecència política. I cal afegir la gravetat dels abusos judicials, policials i polítics de model més clàssic.
L’independentisme tenim menys feina. A l’independentisme, en aquest sentit que assenyalo, ens cal ser atents i curosos en com ens mirem i parlem les coses, i exigir (i exigir-nos, afegeixo no fos cas) respectes bàsics. No tenim els treballs d’inventar-nos la història ni mantenir mentides, ni fabricar disfresses, ni perseguir ni robar a ningú, coses que l’espanyolisme i estupidesa polítiques sí que han de fer i fan, molt. (No confonguem vestir i disfressar, ni narrar i inventar-se, ni explicar i mentir, ni mirar i deformar, ni història i història oficial, etc.)
I encara, encara que no fos independentista combatria l’espanyolisme i la estupidesa política allà on la trobés. De la mateixa manera que combatria altres ismes i maneres de fer que sé que ataquen coses que trobo fonamentals. I en aquests terrenys la manca de respecte ja la considero atac, ho assenyalo perquè veig que en general es troba normal, i en extrems més bèsties es troba fins i tot lloable, un valor, quina merda de valor!
I dic “encara que no fos independentista” perquè:
– Primer: No sóc independentista de reacció als dolents espanyolistes que em volen desapareguda del mapa, no. Seria independentista catalana encara que Espanya i la seva tropa de bèsties fos una meravella i encara que l’Estat francès ens oferís acolliment.
– Segon: No se m’acut cap altra relació respectable amb l’Estat (i els Estats) actuals que no sigui la d’independència. Però si la trobés i la triés, encara que no fos independentista, seguiria denunciant i mirant de fer ben visible l’espanyolisme i la estupidesa política.
– Tercer: No cal ser independentista català per a sentir-se obligat per la consciència i decència polítiques. Són coses que ens han lliurat bones persones i pobles d’abans que nosaltres, i que l’espanyolisme i la estupidesa política enganyen, amaguen, malmeten i roben.
Suposo que són prou i bones raons.
Bé, espero que com va passar en algun altre atac fort de l’espanyolisme, els símptomes tant forts s’acabin, i pugui anar a desmuntar-los la paradeta. Quina vergonya, gent de CiU! Si no ho voleu entendre, ara l’espanyolisme s’ha vestit de catalanisme oh! Li vareu posar vosaltres mateixos les sabates fa un temps, i el PSC li va posar les floretes a un seu Congrés. Ben guapo, el catalanisme, que fa bona imatge i agrada a Madrid. Suposo que d’aquí neix la idea del vídeo amb aires de Braveheart o almogàvers (oi? m’ha semblat que va per aquí), sí, perquè la caverna us enviï floretes de que sou uns radicals independentistes, i us ajudin a la escena, hj.
Si no ho he vist, cal que sabeu que el catalanisme ha girat fa una temporada cap a la independència o s’ha convertit a l’espanyolisme ranci (l’altre era més suau i model “sin que se note el cuidado”). Vull dir que ara és descarat, que ho veiem, que no es dissimula tant fàcil, i fa pudor clara.
Mal eslògan el de la il·lusió per començar, com deia l’altre dia: fa temps que hem començat. Deu ser clar, clar!, i tant!! Deu ser que hi aneu a una altra banda, que abandoneu debat i treball per la independència. Tot i que, en la prepotència i suficiències acostumades….., ja té sentit que algú cregui que el que comenceu és això. Espero que no enganyeu gaire gent, per simple respecte al que s’ha anat fent i està en marxa, així com per la exigència dels fets, situació, i necessitats.
Ni amb pinces, que fa anys ronda per l’aire com a careta…
………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157453
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!