Només en un cas especial ?insubmissió? es refereix al servei
militar o civil (substitutori del militar).
En un sentit general la insubmissió és manca de submissió.
Al costat d?això s?acostuma a entendre, fer entendre, voler
fer entendre, a relacionar, la insubmissió amb una cosa dolenta.
Jo em perdo en quantes coses prèvies hauria d?acceptar per a
entendre que un acte d?insubmissió és d?entrada un problema, o alguna cosa
reprovable. I més encara si tinc present que parlem sense rigor sobre la obediència,
tipus d?obediència; i alhora que tenim unes estructures ?socials i mentals- ben
militaritzades.
Un altre cas d?embolcall pervertit el trobo en com parlem d?inevitabilitats.
Des de discursos polítics sobre accidents, avaries, problemes, plans,
projectes, etc., ?inevitables?. A un comentari que escoltava ahir sobre la
repressió franquista.
Només comento aquest. Resulta que hauríem d?entendre que la
execució (l?assassinat estatal) de Salvador Puig Antic ?va ser finalment
inevitable?. En aquest exemple es veu clarament la perversió; tant dels fets,
com del llenguatge.
1) Dels
fets, perquè una acció humana ?i varen ser persones les que promogueren l?encausament,
el ?judici?, i tot l?implicat aquí- no s?hauria de considerar inevitable. Una altra cosa és que no puguem evitar determinades coses (influències, pressions; robatoris de consciències; o assassinats directes del respecte entre persones; per exemple).
2) Alhora una perversió del llenguatge. Perquè, si era ?inevitable?, què hi pinta el ?finalment?? Que pot
ser es refereixen -els qui així ho sostenen- que ?al final varen descobrir que
era inevitable?? Això seria ben fals. Si una cosa només és
inevitable al final és perquè necessàriament és evitable; era evitable, abans que es produís.
Ja sé que es tracta normalment d?allò que en diem ?una
manera de dir?. Però no em sembla acceptable. És molt més clar dir que al final
no es va poder evitar, malgrat esforços de tanta gent que va intentar
evitar-ho. I que va passar que els qui sí volien assassinar aquella persona (i
tantes altres persones), ho varen aconseguir.
És una mica més llarg; però més clar. I em sembla prou
important simplement perquè les ?inevitabilitats? dels discursos com el què
critico són falses; i perquè envien les responsabilitats polítiques a tirar
trastos fora (des de destins històrics, fins a modismes d?invasió personal. Tot
un ventall de trasteig, que s?alimenta de frases com la referida: ?Finalment va ser inevitable?).
(segueix)
Misèria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!