“Alfabets de futur” és una expressió que en boca d’en Feliu Ventura veig fabulosa cada vegada que me la trobo.
Una altre vegada ja vaig penjar aquest vídeo al bloc, espero no em trobeu repetitiva. (Va ser en ocasió d’un concert a La Cellera de Ter) (Ara no estic segura si és “de Ter” o “del Ter”, efecte d’una mica de problema de memòria o de no fixar-m’hi prou, i de que ara a alguns rètols és “La Cellera T”.)
I ara ja em perdria explicant que sovint és interessant repetir una cosa, i que cal fer diferència entre repeticions de lletanies i recordatoris; són coses ben diferents. Però no vull anar per aquí, perquè el que pretenc només és ressaltar el pes d’un somriure, i presentar de la ma d’en Feliu Ventura i aquest seu treball una entrada de la wikipèdia que he estat llegint, i que recomano: Llenguatge_signat.
…………………………………………
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguatge_signat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…i arribar a les mans. Alfabet de futur. És això, talment. Gràcies