Indústries i caminars.

After the demonstration in Brussels on March the 7th 2009, Catalonia
needs international support to develop their democratic rights.

Ho necessitem, necessitem el suport internacional, necessitem desplegar, desenrotllar, desenvolupar, desembolicar, fomentar, perfeccionar, revelar, tenir, manifestar, palesar, adoptar, mostrar, generar, produir, els nostres drets democràtics.

– “(…) La censura i ridiculització de la manifestació de fa dues setmanes a
Brussel·les i els retrets per l’aplicació de la llei al sector turístic
i de la restauració només es poden entendre d’una manera clara: com un
intent de corcar la cohesió social i d’impedir que Catalunya tiri
endavant amb normalitat.

Cal tenir en compte que l’unitarisme
–encara és molt potent a casa nostra– només ens portarà misèria
(econòmica i moral) i frustració. Davant d’això, ens queda un camí: més
internacionalització (econòmica i política) i normalització de la vida
quotidiana; perquè, de fet, encara no som un país normal.”

– “(…) La senyora Chacón fa anys que es prepara en la matèria. Quan alguns
experts catalans anaven al Quebec a estudiar com anava això de fer
referèndums d’autodeterminació, ella, catalana també, hi anava a
estudiar exactament la contrària: com el Canadà aconseguia d’impedir la
independència quebequesa. Fruit de la seua estada en quatre
universitats canadenques i quebequeses va plasmar una especialització
política contra el dret d’autodeterminació en alguns treballs de poca
volada intel·lectual, però de calat polític, que van cridar l’atenció
del partit. (…)”

– Hauríem de fer també per què el final que hi posa en Josep Maria Pasqual no sigui cert: “(…) … I aleshores van ressorgir els botiflers de sempre, i els que guardaven l’urna i la flama al menjador de casa, però també els que plantaven cara, que es feien dir sobiranistes. I
aquests sobiranistes van anar guanyant terreny, democràticament i
pacíficament, amb gent d’orígens diversos. I estaven pertot arreu. I
els federalistes i els autonomistes es van enfadar tant, que van fer
les mil i una per desacreditar els sobiranistes. Però no va ser
necessari: els sobiranistes es van menjar entre ells.”

– “(…) Per això, la nostra actitud política ha de ser honesta, però també ha
de ser astuta. Hem de saber quins amics i quins enemics ens podran fer
més bé, o almenys quins ens faran menys mal. En política internacional,
l’èxit no el té el més virtuós sinó el més hàbil. A mi m’agrada molt
que vulguem ser virtuosos, però em fa molta ràbia que renunciem a ser
hàbils. Aprofitem alguns dels molts gestos inhàbils que fa Espanya. Els
que està fent amb Kosovo són perfectes per a nosaltres. Si nosaltres
els sabem utilitzar hàbilment, és clar.”

……………………………..
http://www.slideshare.net/xaviermir/do-you-believe-in-democracy
http://www.elpunt.cat/girona/article/7/8-articles/16780-internacionalitzacio-i-normalitzacio.html
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3559977
http://www.elpunt.cat/girona/article/7/8-articles/17545-la-sobiranofagia.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/actedesobirania
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=19478&PageCounter=0#coment

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!