Dels previs al quart, algun detall. I demà comença el darrer moviment.

29 de novembre de 2009

La independència que ve.

0 comentaris

Dels previs al quart, algun detall. I demà comença el darrer moviment.

Una història d’amor. Recull del primer i del segon moviment.

Tercer moviment.

Del tercer moviment: algunes pors.

Una Història d’amor. Del tercer moviment: Causa guanyada, podem dir.

Una Història d’amor. Del tercer moviment: Això que deia, causes guanyades.

Del tercer moviment, algunes conseqüències. Contra aquest xantatge: Campanes de llibertat.

Del tercer moviment, un detall: Això no és Espanya, ni és d’Espanya, ni despaña.

Al gener de 2007 (per exemple) podiem llegir: “L’Estat espanyol, efectivament, ens nega aquest dret. El nega la
Constitució que, a més, ens imposen de celebrar. Cal esperar que algun
dia tinguem ocasió d’impugnar col·lectivament la Constitució espanyola
per vulnerar un dret reconegut internacionalment. Però mentre això no
passi, des de baix, des dels blocs, a partir del boca-orella i de la
feina constant de formigueta, continuarem donant veu a les persones
perquè expressin la seva opinió.”

28 de novembre de 2009

El 15% de Catalunya convocada a les urnes el 13D

Situats en l’actualitat, el què veiem a venir, el que estem fent. El què hem aconsseguit tots plegats. I l’agilitat amb que s’articula resposta a l’editorial del dia 26: Tortura constitucional (TC9). De diaris. Per exemple, 😉

“Fa pocs dies, xerrant amb uns amics, ens qüestionavem com respondria Espanya a l’ofensiva democràtica del 13D.

Estava clar que la resposta espanyola al referèndum d’Arenys, no només
va fracassar si no que va aconseguir l’efecte contrari del pretès.(…)”

Arenys de Munt, 13 de setembre de 2009
El primer pas.

Tornem al conte de l’editorial.

“L’editorial
del 26 de novembre va ser un dictat polític. Aquesta ha estat la
rèplica de l’autonomisme (que és la cara amable de l’opressió
espanyola) a la convocatòria de consultes per la independència del 13 de desembre. L’objectiu de l’editorial és aixecar polseguera, desviar l’atenció ciutadana i apropiar-se la mobilització autodeterminista. (…)”

1966, 1976, 1988, etc. S’obliden, ens prenen el pel? Som idiotes?

(agost de 2007)

Tornant a l’editorial, del 26 d’enguany:

“(…) En definitiva, l’status quo català té por que la societat
civil se li escapi de les mans. I el missatge que està enviant a
Madrid, encara que allà no l’acabin d’entendre, és aquest: “us avisem
que si no vigileu el què feu nosaltres no podrem impedir la
independència de Catalunya”. O sigui, aquest editorial, amb la defensa
innegable de la catalanitat, li diu a Espanya, desesperadament, que
volen continurar sent dependents. (…)”

El PSC distribueix 20.000 adhesius en defensa de la “dignitat de Catalunya”

Com bé diu en Titot, pocavergones! I aquests a sobre al PSC li posen enganxina a la seva desvergonyia i cinisme.

“Avui ja sabem que la famosa editorial “La dignitat de Catalunya”
té autors i ha estat dirigida des de la seu socialista del carrer
Nicaragua. L’encàrrec li va ser fet al director del diari socialista de
referència Rafael Nadal (El Periódico) i a Pepe Antich (La Vanguardia) que
van posar-se mans a l’obra i van encarregar a homes de la seva
confiança una editorial que podés ser signada per una bona part dels
mitjans de comunicació. Si algú té dubtes del que diem, els hi
recomanem quees fixin en les imatges dels actes d’aquest cap de setmana
del PSC, on s’ha repartit en adhesius amb marca PSC, el títol de l’editorial. (…)”

Com li ho comento a Xavier Mir que llençava la pregunta: què en penseu? piulant al Twiter (gràcies):

Que l’han cagat els autonomistes i companyia.
Ja ho varen intentar l’11 de setembre, que no tenen memòria?

“(…) Al Facebook, que sempre és un bon termòmetre, hi ha un grup que es diu “La dignitat de Catalunya: Estatut no, gràcies, ara independència” i un altre que es diu “La dignitat de Catalunya”
i que dóna suport als editorials. De moment, a la mitjanit de dissabte
a diumenge, el primer només té uns 1.300 membres i el segon en té més
de 17.000, però esperem uns dies i en tornem a parlar perquè moltes
persones comencen a reaccionar. (…)”

Tortura constitucional (TC8). Ens diuen indignes. Partal respon molt bé.

També és clar el que assenyala l’editor de Directe!cat:

Estatut, no gràcies!

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

Dels previs al quart, algun detall. I demà comença el darrer moviment.

Estatut, no gràcies!

Deixa un comentari Cancel·la les respostes