Indústries i caminars.

Pel que fa a la Fira del llibre de Frankfurt es
va parlar de que s’ha triat no donar a l’acte un caràcter reivindicatiu, o de
que s’ha triat fer una presentació o la Fira que no contingui elements
reivindicatius.

Sobre aquesta decisió penso que deuen tenir les seves raons el qui han fet el projecte d’aquesta fira i actes. Però no
les conec.

Penso que si és aquesta una decisió que fa que no hi càpiga segons que, sembla que estem confonent la queixa poca-solta (de la que alguns gosen acusar a qui assenyala, sense anar més lluny, als abusos estatals, administratius i polítics actuals, per exemple) amb reivindicació i defensa necessàries, presents i ben representades en la cultura catalana. Crec que a més la situació de Catalunya demana urgentment que deixem de
confondre i d’obviar aquestes coses.

També entenc que es deixa de banda molta bona literatura i expressions culturals que
recullen precisament la resistència de Catalunya (catalans, llengua i país), i
que crec és prou significativa i important. Tot i que no ho sé de ferm si és o no present aquesta literatura o altres produccions artístiques. Però, si es decideix treure els components de reivindicació, ho suposo. I també ho considero inadequat.

(…)

He pensat que es poden presentar com a raons
que no es vulgui parlar de mancances o problemes, o que no es vulgui
donar protagonisme a l’estat espanyol i els altres que malden fa anys
per a "homogeneizar, fraternizar, concordiar, querer, salvar, etc." als catalans.

Crec que podem trobar raons també en la intenció de no parlar
de mancances, ni de les hostilitats en que ens hem de moure; tot i que no em sembla encertat. Pot ser només volem mostrar el
què hem tingut o tenim; però aleshores també haurien d?estar presents les
mancances, les lluites per la independència, i la reivindicació.

Especialment en la literatura, penso que caldria
també
alguna informació sobre la situació lingüística del país i de tot
l?entorn on
viu gent que usa el català. I si el protagonisme dels qui no respecten
la nostra llengua i cultura està recollit, igual que altres elements de
la vida passada i actual del País, no trobo tampoc encertat que s’hi
amagui.

Em pregunto:

S?hauria triat no reivindicar perquè així no hem de parlar
de la situació de la llengua en l’actualitat i en la història? S’hauria triat
no reivindicar perquè tenim complexes? O per a quedar bé precisament per aquests
complexes?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!