Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Copio una entrevista d’avui del Diari de Girona de la que vull destacar tres detalls:
1) Important tenir clar el què diu sobre terrorisme.
2) Sobre nacionalisme català, a parer de l’entrevistat: “El català no només no és violent, sinó que busca la negociació. Ho han fet molt bé.”
3) I que en general de la entrevista caldria preguntar-nos:
Creu
que l’Estat espanyol està disposat a canviar el model de constitució?
Més aviat és prou visible que el seu problema és de dogmatisme a la
seva del 78 i lectures interessades. Ho diu com a idea o hi ha
converses i treballs al respecte?
Penso que calen esclariments per a entendre el sentit, i que en tot cas
no justifica la idea de Johan Galtung de que és la constitució la que
ha de tenir la darrera paraula. Té la darrera paraula i alhora hem de
dir que això passaria perquè la constitució s’ha canviat (de model o
simple actualització, entenc que seria el mateix problema).
Si resulta que ha de tenir la darrera paraula, però ha de canviar: què li
provoca la necessitat de canvi? El poble, la dignitat política, la exigència de respecte, etc. I diria que si treballem per
la pau no podem negar ni inventar pobles i nacions com ho fa l’Estat espanyol.
Vull dir que, i lligant amb el què assenyala sobre Espanya i la nació, el terrorisme i del
terrorisme d’estat que l’Estat espanyol pretén amagar, té present les
legislacions i accions de persecució política que ha fet i fa l’Estat
espanyol amb la excusa de la violència d’ETA?
Entenc que ens falten detalls sobre el què pensa i opina Johan Galtung, i per això ens hem de preguntar aquestes
coses i alguna altra que suggereixen les afirmacions de l’entrevistat.
Sobre l’afirmació que els catalans ho hem fet molt bé afegiria que ho estem fent molt bé,
encara. Vull dir que no s’ha acabat, i que els catalans tenim clar que
el projecte és l’estat propi, i no que la constitució espanyola que
sigui ens comenci a respectar. Cal afegir que són molts anys i molts mals. Suposo que
si no en té notícia Johan Galtung li ho hem de fer saber.
“ENTREVISTA DE ÁNGEL FIDALGO El noruec Johan Galtung (Oslo) va
fundar el primer institut d’investigació sobre la pau el 1959,
l’International Peace Research Institute. Ha intercedit en uns 40
conflictes internacionals i ha rebut el Premi Nobel alternatiu (1987) i
el premi Gandhi (1993).
aniol resclosa
Què significa la paraula “triangle de violència” que vostè va encunyar?
La
violència directa, que és la intencionada; l’estructural, indirecta i
no intencionada però que està mantinguda per actes d’omissió; i la
cultural, que lamentablement legitima les altres dues.
Un exemple.
Moltes persones moren de fam cada dia, però la majoria de la població no fa res per evitar-ho.
Vostè parla amb freqüència d’un terme contradictori, la pau negativa.
Que
és l’absència de violència directa, estructural i cultural. Només hi ha
omissió. L’exemple gràfic seria el d’un país a l’altra banda del món
amb el qual no tenim cap tipus de relació ni ens interessen els seus
problemes.
I a l’altra cara de la moneda hi ha la pau positiva.
La de la cooperació i les estructures equitatives que permeten tenir mercats justos.
Parlem de terrorisme. Per què es nega a utilitzar aquesta paraula malgrat que existeix?
Perquè
per mi és només una estratègia o un mètode que no només és fals, sinó
també negatiu si al mateix temps no es parla de terrorisme d’Estat. Al
final es tracta de la mateixa cosa: matar civils per acabar amb el
Govern corresponent.
Com defineix els assassinats d’ETA?
De terrorisme, però igual que van ser els del GAL. Per això, si busquem una reconciliació, cal tenir-los en compte tots dos.
El pla Ibarretxe va ser un fracàs per a la pacificació al País Basc?
Tenia
diversos errors importants, com el model del que anomenaven
descolonització; que contrastava amb el de les Nacions Unides, que ha
funcionat molt bé. Però pretendre que el País Basc es vegi com una
colònia deMadrid no crec que tingui sentit històricament. Francament,
crec que va ser un error.
Ibarretxe va dir que el poble Basc serà el que tingui l’última paraula.
No
estic d’acord amb això. L’última paraula l’ha de tenir la Constitució,
amb una reforma que doni pas a un Estat federal en el qual totes les
autonomies no haurien de tenir el mateix estatut; igual que passa a
Alemanya amb Bavària. Aquest país té una Constitució molt sòlida,
precisament perquè no aplica la igualtat matemàtica. A Espanya caldria
buscar un model similar.
La Constitució diu que Espanya és una nació.
I això és un problema, perquè la realitat és que és un Estat.
Nacionalisme basc i català són iguals?
Són totalment diferents. El català no només no és violent, sinó que busca la negociació. Ho han fet molt bé.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!