Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

29 de juny de 2009
2 comentaris

Acte de Sobirania. Sobre els insults.

  – Escriu en Vicent Partal:

“(…) Fer créixer un sentiment contra la política i el parlament, encara que
hi haja raons per a enervar-se, únicament ens menaria a una paràlisi
política, ara precisament que una part notable del país sembla més
convençuda que mai que no se’n pot fer res, del projecte autonòmic, i
que, per tant, pot abonar solucions polítiques noves, si ningú li’n
proposa cap. (…)”

A l’Acte de Sobirania, 27 de juny de 2009.

Fotografia: Xavi Ponsdomènech Basar (a Facebook)

  – Escriu en Víctor Alexandre:

“(…) Davant del Parlament hi va haver molta gent que va esbroncar els
diputats
presents amb crits de “botiflers!”. Jo no ho vaig fer perquè
aquells diputats, pel sol fet de venir, ja em mereixien un respecte. No
em sembla correcte citar algú amb l’objectiu d’encerclar-lo i de
blasmar-lo. (…)”

  – Què en penso dels crits aquests que es varen fer ho recollia en unes primeres impressions de la manifestació i acte de sobirania:

“(…) Sobre la xiulada i allò de botiflers haig de dir que m’ha quedat un mal
gust. Al Parlament no hi anàvem a insultar ningú, i per uns moments
diria que així ho ha semblat. (…)”

 
  –  A en Víctor Alexandre li preguntaria que, si li mereixen un respecte, no entenc per
què mira de justificar els insults.

Penso que els insultadors
s’expliquen millor si atenem a un component ben trist: un odi alimentat
i abonat per una colla de simplificacions, embolics i d’aquelles bones
intencions de les que l’infern n’és ple, que en diem.

Penso que sobra i sobrava l’odi que alguns dels manifestants tenen per ERC.
Cosa
que, per altra banda, de cap manera s’explica, ni a partir dels fets
que assenyala l’autor ni a partir d’uns quants més d’observats
(l’argument de la venda del govern per res no s’aguanta, i això de la
ILP pel referèndum ja comença a pudir una mica, per exemple.)

La postura de l’insult aquest dia es veu millor si es pressuposa
encegament i furor fruit d’una simplificació de la política, i de la
realitat.
Simplificacions que, al costat de la força que tenen
algunes consignes, veig darrera les premonicions o desigs que va
repetint també fa anys en Víctor Alexandre i altres del front que en
diem crítics d’ERC.

…………………………….
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3602718
http://www.facebook.com/inbox/?ref=mb#/photo.php?pid=30538959&id=1138104358&ref=share
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/xavier_vendrell_lerc_que_senfonsa.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/138072

  1. Com ja et vaig comentar personalment Sílvia, els crits que vam fer contra aquells diputats suposadament independentistes va ser un clam d’indignació popular pel sotmetiment d’ERC a l’espanyolisme del PSOE. L’Executiva d’ERC i els seus càrrecs electes al Parlament ens han traït no acceptant a tràmit la iniciativa legislativa popular… et sembla poc això? El Segon Tripartit ha estat de submissió absoluta al poder espanyol… encara estic esperant (o estem esperant) que em donis arguments pels quals ERC ha defensat l’independentisme des del Govern català. Dubto que en trobis. Espero que siguis una mica més democràtica i publiquis el meu comentari perquè l’anterior no ho ha estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!