Saül Gordillo www.saul.cat

Quan la Secretaria de Mitjans de Comunicació [web] que encapçala Carles Mundó va presentar la campanya per regalar una subscripció gratuïta a cada català que durant el 2008 feia 18 anys, la notícia va passar força desapercebuda al nostre país. Algun mitjà en va parlar, però molt escassament en comparació al tractament que hauria rebut una mesura similar promoguda pel ministre o president espanyol de torn des de Madrid [Subscripció gratuïta per als catalans que fan 18 anys]. Manca de referents, d’autoestima nacional o, pitjor encara, simple menyspreu o ignorància. És el que hi ha. La campanya, però, es va tancar amb un exitós volum de 67.400 catalans que van rebre la subscripció pagada pel departament del conseller Joan Manuel Tresserras. Foment de la lectura, incentiu al consum de premsa tradicional entre els joves i, de retruc, ajut a les empreses periodístiques en un context delicat com l’actual. Segurament hi mancarà, per a properes convocatòries, donar-hi un tomb més en la línia d’atendre la sensibilitat dels nadius digitals que són aquests catalans que arriben als 18 anys. La qüestió és que l’operació no només va ser un èxit a Catalunya sinó que ara és copiada pel president francès Nicolas Sarkozy [Libération: Presse: les jeunes de 18 ans pourront s’abonner gratuitement]. El líder francès admirat per la seva actitud enèrgica davant dels problemes ha fet un gest desacomplexat per salvar la premsa [Le Monde: L’Etat débloque 600 millions d’euros pour soutenir la presse]. Ara que els diaris en paper pateixen al quiosc com mai a la història i que exespies i empresaris russos es dediquen a adquirir (especulativament?) capçaleres a l’Estat francès i al Regne Unit, el salvador Sarkozy ha seguit l’exemple del conseller català. Curiós, oi? Mentrestant, els analistes del sector apunten les amenaces d’aquestes intervencions [Juan Varela: Más ayudas, menos independencia para la prensa]