Saül Gordillo www.saul.cat

He llegit mitja columna i algun breu en els diaris impresos, sobre les declaracions de Portabella [web]. Crec que no se li ha donat prou dimensió perquè el que ha dit pot tenir conseqüències importants. Portabella ha confessat, no sé si prou calculadament pel calendari no pas pel fons, que ERC pactarà a Barcelona amb el guanyador de les eleccions. Avui totes les enquestes diuen que en cas d’eleccions guanyaria Trias, i que Hereu perdria. Així, doncs, avui Portabella faria Trias alcalde i segurament hi pactaria. Portabella prioritzaria el pacte dit nacional al pacte dit d’esquerres, una novetat en la política barcelonina i amb clares repercussions sobre la política nacional. No considerar com un impediment que el possible alcalde de Barcelona no sigui “d’esquerres” és una novetat per a un partit que fins ara sempre ha optat pels tripartits anomenats “de progrés”. Hereu no travessa el seu millor moment, mentre que Trias es frega les mans, més que Sandro Rossell amb el culebrot dels successors de Joan Laporta. Pràcticament és qüestió d’esperar, en tots dos casos.

Però, per a mi, les declaracions de Portabella tenen valor per l’impacte que això provocaria a nivell nacional, especialment en altres ajuntaments, atès que els comicis al Parlament de Catalunya seran abans que els municipals. En aquest sentit, Portabella s’avança a Puigcercós en plena ressaca pel tsunami d’Arenys de Munt. Es podria donar la circumstància que Puigcercós seguís, o hagués de seguir forçadament, les passes de Portabella, i afrontar la campanya dient d’entrada què pensa fer amb els seus vots en cas de ser necessaris per triar president o articular govern. Donar suport al més votat? Amb més escons, vull dir. Intentar formar-hi govern, encara que l’aritmètica permetés combinacions alternatives suficients per governar al marge de la candidatura amb més diputats?

Portabella, que és un dels eixerits de l’anomenada tercera via (vegi’s també Ridao i Huguet),  va ser pioner amb el tripartit dit d’esquerres a Barcelona i després quedant-se a l’oposició en veure que l’experiència li resultava als republicans electoralment massa cara. Ara és capdavanter en el que podria ser (només dic “podria ser”) un cop de timó: regeneració i alternança vers tres dècades de continuïtat, o eix catalanisme-espanyolisme vers eix dreta-esquerra. Pot influir això en l’estratègia de Puigcercós? Pot forçar un retorn a l’equidistància? Només m’ho pregunto.