El conseller Antoni Castells ha recuperat la vella reivindicació
dels sectors minoritaris del PSC de diferenciar-se del PSOE amb un grup
parlamentari propi al Congrés. S’hi ha afegit l’únic diputat socialista
declaradament partidari del dret d’autodeterminació, Sixte Moral.
Castells i Moral són per als més catalanistes del PSC allò que Corbacho
i Bustos poden representar per als més espanyolistes. Entremig es manté
l’aparell del partit, amb un Zaragoza que diu que la millor manera de
treballar per a Catalunya és fer-ho des del grup majoritari al Congrés,
que és el del PSOE, i al consell de ministres. La cantarella del grup
propi al Congrés seguirà sonant, però no esperin cap decisió rupturista
al carrer Nicaragua. Un cop superades les tibantors entre el PSOE i el
PSC dels últims mesos -almenys així ens ho venen, amb el finançament i
traspassos com el de Rodalies-, les crides de Castells i Moral semblen
una estiuenca cortina de fum o l’intent de mantenir obert el debat.
Aquesta cantarella demostra dues coses. La primera, que hi ha molts
pe-essa-cés dins del PSC. La segona, que és un conflicte no resolt que
ve de lluny. M’ho ha fet recordar el llibre de Josep Ferrer i Joan
Pujadas Manuel Serra i Moret. Vida i obra, editat per
l’Ajuntament de Pineda de Mar amb motiu del 125è aniversari del
naixement del polític, economista i escriptor. Serra i Moret va ser, si
se’m permet una atrevida comparació, el Castells de la primera meitat
del segle passat. Socialista universal, catalanista i patriota.
Conseller d’Economia i Treball de la Generalitat, diputat a Corts
espanyoles, diputat al Parlament, president del Consell d’Economia de
Catalunya, conseller del govern de la Generalitat a l’exili, ministre
de la República espanyola a l’exili i president del Parlament de
Catalunya a l’exili, Serra i Moret va fundar amb Rafael Campalans i
Gabriel Alomar el 1923 la Unió Socialista de Catalunya després d’una
traumàtica etapa a la secció catalana del PSOE. La trajectòria de Serra
i Moret demostra que el difícil encaix entre socialistes catalans i
espanyols és un tema recurrent. No estem escoltant la cançó de l’estiu,
sinó un clàssic versionat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!