Al darrera la nevera

Del concertàs d’Obrint Pas d’ahir a la Festa per la Llibertat em quedo amb les aparicions del gran Pep ‘El Botifarra’.

Amb uns companys de batalles comentàvem que si fa deu anys algú ens hagués dit que un Onze de Setembre seriem milers de persones al Passeig Lluís Companys escoltant cant d’estil, l’hauriem titllat de boig. La recuperació de la música tradicional per al públic jove ha vingut de la mà de grups com La Carrau o els mateixos Obrint Pas, però cada dia s’aconsegueixen noves fites, sobretot al País Valencià. La més destacada dels últims temps es diu Pep ‘El Botifarra’.
Josep Gimeno duia molts anys cantant cançons de batre, albades i altres gèneres de la tradició valenciana. L’any passat es va decidir a enregistrar un disc, Si em pose a cantar cançons, editat per la lluitadora i incansable Cambra Records. Totes les peces són tradicionals de la comarca de la Costera i d’altres de limítrofes com la Vall d’Albaida i la Ribera: jotes, granadines, malaguenyes, fandangos… El Botifarra és una enciclopèdia de la música de tradició oral valenciana.
Arran d’això, li han començat a ploure peticions de col·laboració a mansalva, la més destacada la del darrer disc d’Obrint Pas, en una "Malaguenya de Barxeta" interpretada en clau balcànica (això és mestissatge i la resta no dic que és). Ahir el vam poder veure en directe a Arc de Triomf en plena eufòria. Diuen que ha venut 5.000 discos. Xàtiva no para de produïr multivendes!
Sobre Pep ‘El Botifarra’ en podeu llegir més i més ben explicat al bloc d’en Josep Vicent Frechina.

(PD: Per cert, la foto és de la prova de so. No va ser ahir, tampoc, la nit qualsevol en que va sortir el sol).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!