He de dir que m’ha trasvalsat la mort d’en Xirinachs.
Per a mí era tot un símbol. Un símbol dels pocs polítics que no es van vendres a la transició per un plat de llentíes. I dels que deixen sense sentit allò de que reivindicar les aspiracions nacionals i socials amb esperit revolucionari és cosa de joventut, gairebé infantil. M’ha dolgut molt, sincerament. I també em doldrà veure com els polítics catalans venuts faran tot de declaracions de condol com si res no hagués passat.
Bé, ja miraré d’escriure alguna cosa amb més calma…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!