Permeteu-me la llicència de relacionar aquesta cançó de l’Ovidi amb els fets de França… i els d’arreu del món.
El diluvi
En Joan s’ha suïcidat!
No s’inquiete, senyora,
això ja sol passar.
Han robat al meu Banc!
No s’inquiete, senyora,
això ja sol passar.
Una bomba al carrer!
No s’inquiete, senyora,
això ja sol passar.
El meu fill és un bandarra!
No s’inquiete, senyora,
això ja sol passar.
El món s’està tornant boig!
No s’inquiete, senyora,
això ja sol passar.
Passa això i més,
i més i més.
I encara passa poc.
No es pot seguir igual
des que neixes fins que mors.
I un es cansa, senyora,
de menjar sempre el mateix.
I de comprar el diari,
i de dormir al mateix llit.
I un se sent humiliat
quan, afaitant-se la barba,
li conten contes de nen.
I tot acaba llavors,
amb això que em conta ara:
suïcidis, atracs i bombes,
bogeries i…
i més, senyora, i més.
Vostè d’això no en sap res.
No és jove i té molts diners.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!