Em va agradar molt el comentari d’en Joel Joan l’altre dia al cafè de la república quan deia que estava fart de l’Espanya plurinacional i pluriguai, i que era independentista bàsicament perquè no li agrada que li venguin la moto. I tinc la moral d’escriure amb el Rajoi a la tele parlant amb la "Terribles"!
També van entrevistar a la ràdio el periodista Antoni Batista que ha escrit força sobre el País Basc. Comentava que si bé l’esquerra abertzale en canviar d’any tenia clar que s’havien de fer passes per solucionar el conflicte, en veure la resposta d’aquesta Espanya davant la proposta d’estatut recolzada per una aclaparadora majoria del Parlament del Principat, tenien seriosos dubtes que volguéssin solucionar el seu tema. I és que tot allò que ens van vendre d’una Espanya federal i tal, no es veu per enlloc. L’Espanya casposa i rància, en canvi, si que segueix com sempra, amb "pronunciaments" militars inclosos.
I amb tot això, l’actuació dels partits pol?tics catalans amb representació parlamentària al principat respecte de l’estatut crec que ha sigut prou galdosa. Sembla que sempre que anem a demanar alguna cosa a Espanya hi anem amb por de no fer el pes, de si cola o no, enlloc de pensar en allò que és millor per al nostre poble. I així anem, sense dir les coses pel seu nom, sense dir Països Catalans per no buscar-nos més enemics, sense demanar l’autodeterminació que no s’enfadin, i així una llarga llista… i tot i així, arribem a Madrid i ho retellen, si proposariem fer-nos l’haraquiri o com s’escrigui i encara hi trobarien pegues! Si al final els únics que diuen algunes veritats sense embuts són la "Brunete mediàtica", quan diuen que volem la independència, no som espanyols, som "pancatalanistes" i volem trencar Espanya. Doncs miri, sí. Què passa. Posaran el crit al cel igualmen, passant d’ells, nosaltres a "lu" nostre.
Per això vaig anar a la mani del dia 11 per l’auodeterminació i no aniré a la del dia 18. Perquè el fet que hagin retallat la proposta d’estatut no vol dir, ni molt menys, que la proposta fos decent. Ja va sent hora de dir clar i català que som una nació, els Països Catalans, i volem l’autodeterminació. I el demés és marejar la perdiu.
30 anys més d’estatut no, siusplau! Jo tampoc compraré l’espanya pluriguai! Que li venguin la moto a un altre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Irak deia que Kuwait li pertanyia, i va desencadenar la guerra del golf.
Catalunya que parle per ella mateixa com a país, i deixe tranquil.la els altres països ja són majorets per a decidir el que volen.
Només cal generar-lo per arribar a la Independència.Això vol dir implicar-se en tots els àmbits socials.