Les institucions financeres que facin inversions podran tenir greus prejudicis financers embarcant-se en la construcció de la Hidroeléctrica de Belo Monte (Pará, amazònia brasilera), que seria la tercera hidroelèctrica més gran del món.
Aquesta és una de les conclusions de l’estudi “Mega-Projectes, Mega Riscos: Anàlisi de Riscos per a Inversors del Complexe Hidroeléctric.de Belo Monte”, que diverses onegés (Amics de la Terra, Amazònia Brasileira i Internacional Rivers) han enviat a més de vint institucions financeres relacionades amb el projecte. Malgrat aquests esforços, avui mateix s’ha concedit llicència per començar la construcció. La fiscalia federal del Pará ha interposat un recurs a la justícia, motivant que no s’han complert les condicions prèvies exigides.
Ho expliquen Roland Widmer, Cordinador d’Economia i de Finances d’Amics de la Terra, Telma Monteiro, Brent Milikan i Zachary Hurvitz, coautors de l’estudi. Els prejudicis poden venir per diveros motius.
Per una banda, la regió amazònica és molt plana, i els pantans no poden acumular grans volums d’ aigua, de manera que practicament tan sols funcionen per la força de la corrent dels rius a l’ època de les pluges. La resta de l’ any la secada deixa els rius buits i les turbines parades. Això resta rentabilitat davant el cost elevat de la construcció de Belo Monte.
Per altra banda, les despeses ambientals i social són molt elevades. Oi més després que el govern brasiler ha reconegut i ordenat unes altes compensació ambientals i socials. Per aquest motiu bona part de les empreses que havien preparat el projecte, després ni tan sols han volgut presentar-se per executar-lo. Per salvar la cara Lula va haver de recórrer a bancs públics i fons de pensions i cridar nous inversors que mai havien tocat el ram de l’energia, per no quedar-se sense contribucions d’empreses privades.
Per altra banda, la forta resistència de la societat i dels pobles indígenes, i els greus impactes sobre el medi ambient de l’ Amazones, fan de Belo Monte un projecte problemàtic, que pot perjudicar greument la imatge d’una empresa o institució. Això els està passant al Banc.de Santander (que ja es volia fer enrera), al Banif (Portugal) i a l’empresa pública franco belga GDF-Suez, integrants dels consorcis d’ empreses que estan construint les Hidroeléctriques de Santo Antônio i Jirau, al Riu Madeira. Aquestes empreses han estat expostes a diverses campanahes, essent denunciades i condemnades pel IV Tribunal Permanent dels Pobles reunit a Madrid el Maig passat.
A més a més, hauran d’enfrentar greus demandes legals. La fiscalia federal i diverses organitzacions ja han presentat als tribunals més de deu accions diferents, qüestionant diverses irregularitats en el procés de concessió de llicències. El president de l’Ibama (organisme ambiental brasiler) recentment ha renunciat al càrrec, degut a les pressions rebudes. “Només el reassentament forçat de les comunitats indígenes que viuen al llarg de la Volta Gran del riu Xingu – un tram de 100 km, on es projecta desviar el riu per canals – pot provocar.processos judicials que arriben a mil milions de dòlars”, diu l’advocat Felicio Pontes, fiscal federal de l’Estat del Pará. Consorcis d’inversors i altres responsables de l’obra també s’enfronten a denúncies de violacions dels acords internacionals sobre drets humans i protecció del medi ambient a les Nacions Unides i la Comissió Interamericana de Drets Humans.
Aquestes setmanes una campanya d’internet de l’organització mundial Avaaz està voltant pel món i ja ha recollit més de 350.000 signatures contra Belo Monte, que seran lliurades al govern brasiler demanant de repensar el projecte.
Per una banda, la regió amazònica és molt plana, i els pantans no poden acumular grans volums d’ aigua, de manera que practicament tan sols funcionen per la força de la corrent dels rius a l’ època de les pluges. La resta de l’ any la secada deixa els rius buits i les turbines parades. Això resta rentabilitat davant el cost elevat de la construcció de Belo Monte.
Per altra banda, les despeses ambientals i social són molt elevades. Oi més després que el govern brasiler ha reconegut i ordenat unes altes compensació ambientals i socials. Per aquest motiu bona part de les empreses que havien preparat el projecte, després ni tan sols han volgut presentar-se per executar-lo. Per salvar la cara Lula va haver de recórrer a bancs públics i fons de pensions i cridar nous inversors que mai havien tocat el ram de l’energia, per no quedar-se sense contribucions d’empreses privades.
Per altra banda, la forta resistència de la societat i dels pobles indígenes, i els greus impactes sobre el medi ambient de l’ Amazones, fan de Belo Monte un projecte problemàtic, que pot perjudicar greument la imatge d’una empresa o institució. Això els està passant al Banc.de Santander (que ja es volia fer enrera), al Banif (Portugal) i a l’empresa pública franco belga GDF-Suez, integrants dels consorcis d’ empreses que estan construint les Hidroeléctriques de Santo Antônio i Jirau, al Riu Madeira. Aquestes empreses han estat expostes a diverses campanahes, essent denunciades i condemnades pel IV Tribunal Permanent dels Pobles reunit a Madrid el Maig passat.
A més a més, hauran d’enfrentar greus demandes legals. La fiscalia federal i diverses organitzacions ja han presentat als tribunals més de deu accions diferents, qüestionant diverses irregularitats en el procés de concessió de llicències. El president de l’Ibama (organisme ambiental brasiler) recentment ha renunciat al càrrec, degut a les pressions rebudes. “Només el reassentament forçat de les comunitats indígenes que viuen al llarg de la Volta Gran del riu Xingu – un tram de 100 km, on es projecta desviar el riu per canals – pot provocar.processos judicials que arriben a mil milions de dòlars”, diu l’advocat Felicio Pontes, fiscal federal de l’Estat del Pará. Consorcis d’inversors i altres responsables de l’obra també s’enfronten a denúncies de violacions dels acords internacionals sobre drets humans i protecció del medi ambient a les Nacions Unides i la Comissió Interamericana de Drets Humans.
Aquestes setmanes una campanya d’internet de l’organització mundial Avaaz està voltant pel món i ja ha recollit més de 350.000 signatures contra Belo Monte, que seran lliurades al govern brasiler demanant de repensar el projecte.
Foto: líders indígenes Kayapó que es van reunir a Altamira per protestar contra Belo Monte
Font: http://www.cimi.org.br/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!