L’ Amazónia té la reserva més gran del món de fusta tropical. No crec que s’hagi de deixar intacte ni que això sigui possible. Però fins ara, l’ exploració de la fusta amazònica ha estat quase sempre clandestina i irregular, i el pitjor, servia de punta de llança per a la devastació total de la selva, que després de treure la millor fusta era completament tallada i cremada, per apropiar-se del terreny i fer-ne primer pastura per les vaques i més tard camps de soja.
Arbres magnífics que han tardat segles a créixer, són tallats d’un dia per l’ altre sense ni deixar llavor. Espècies com el “mogno” (caoba) ja està en perill d’ extinció. Així desapareix una riquesa que mai més la regió tindrà.
Sense ni tan sols pagar impostos. La fusta surt del país, i tan sols deixa el buit al darrera.
Els “madereiros” de l’ Amazônia són com una plaga de llagostes: després que han netejat una regió, es traslladen amb màquines i camions més lluny, allà on la selva encara resta verge. Bona part de la fusta va destinada a l’exportació.
D’ aquí que la compra i consum de fusta tropical acabava financiant la devastació ambiental. Perqué quan la fusta és explorada clandestinament, és clar, amb la complicitat de moltes autoritats locals, acaba financiant les motoserres i la desforestació total.
Els intents de garantir una fusta certificada, una fusta amb segell verd, no són fàcils. La majoria dels “plans de maneig forestal”, actualment obligatoris per a qualsevol extracció de fusta, sovint tan sols serveixen de tapadera. Es fan plans de maneig forestal a indrets on no queda més fusta, tan sols per legalitzar fusta que en realitat surt d’ àrees indígenes, parcs naturals o de qualsevol banda que no està amb la proprietat legalitzada.
Per això fa molts anys que està al dia la corrupció dels fiscals, encarregats del control i altres agents públics que intervenen en el negoci de la fusta amazònica.
Ahir dia 09 de desembre, declarat Dia Internacional Contra la Corrupció, la fiscalia de Porto Velho http://www.prro.mpf.gov.br/ ha fet pública una denuncia contra Procuradors Federals de l ‘IBAMA (institut de medi ambient brasiler) i de la SEDAM, la secretaria estatal de Rondônia de medi ambient. A més de propietaris de serradores, advocats i gestors. La denúncia cita més de vint persones. A molts llocs ja arribaran tard, però més val tard que mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!