Publicat el 18 d'octubre de 2010
versió : Quan es faci fosc
Digna’m quants cops
T’has sentit sola enmig del món
Sense trobar el teu lloc.
T’has sentit sola enmig del món
Sense trobar el teu lloc.
Digna’m el que has vist
Darrere l’horitzó que tots duem a dins.
Has trobat el sol?
La llum és viva,
La sort ens guia,
El vent, els dies
Ens miren al passar.
Et busco entre la son,
Obrint els ulls sota els llençols
Comença un altre avui.
Et miro i tot és nou.
A fora sents la gent com va darrere el temps;
L’han perdut corrent.
La llum ens guia,
L’amor arriba,
Els anys, els dies,
La vida, un munt d’instants.
Quan es faci fosc, mai no tinguis por;
La nit a fora és freda, amor,
Esperarem tots dos que surti el sol.
La llum canvia,
L’amor ens mira,
El vent, la vida
Somriuen al passar.
Quan es faci fosc,
mai no tinguis por;La nit a fora és freda, amor,
Esperarem tots dos que surti el sol.
Esperarem tots dos que surti el sol.
Quan s’apagui el món,
Quan es faci fosc;
La nit, la nit a fora és freda, amor,
Esperarem tots dos que surti el sol.
versió de Pastora en homenatge a Sopa de Cabra
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de quotidianitat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent