Publicat el 19 de desembre de 2011
solstici
Venim,
d’una llegenda antiga,
de la nit més obscura,
la foscor esdevé llum.
en el punt de la línia d’ombra,
l’alba,
on neix el matí i creix el dia
amb la torxa aixecada,
davant,
obrint pas,
el que porta la llum.
no és un messies,
no és un guia, ni mestre
és, el que sap,
que observa la ruta.
mite impregnat,
la imatge, llegenda,
fer-ne creença,
submisa.
mites i fantasies,
el llarg viatge,
cap el coneixement,
alliberament.
inici,
solstici,
nou cicle,
del llarg viatge.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de quotidianitat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent