Qüestionant…
En Xirinacs ha estat alliberat, on treu cap tot això?
Sembla ser per un error judicial el motiu pel que va ser detingut.
Aquest fet posa en qüestió una altra vegada el sistema.
Però obre moltes qüestions sobre el mateix sistema, l’estat mateix que no coordina les seves pròpies institucions i els seu funcionament.
Els individus que les fan funcionar i els colors polítics que les manipulen. Posa en qüestió el mateix sistema, l’estat no és efectiu no funciona, és un sistema imperfecte, caduc.
Els privilegis d’una part, que utilitza el sistema democràtic per perpetuar el mètodes de dictadura. La llei antiterrorista i l’Audiència Nacional.
El pensament d’en Xirinacs. La persona, em porta que cal repensar el sistema, el funcionament de la societat i la seva organització.
Un sistema que no permet les llibertats; la llibertat d’expressió i dels individus i dels pobles ser.
Eternitza les qüestions no resoltes, les qüestions socials i la base de la supervivència mitjançant el treball. Trepitja els drets fonamentals de les persones. Els drets al treball digne, la seva organització, a un salari digne. El desenvolupament de les persones segons les aptituds de cadascú. Molts professionals fan feines per poder sobreviure que no són per les que s’havien preparat…
Els polítics han de re inventar i tornar a repensar el món si és que pretenen dirigir-lo, sense caure en la inèrcia del poder.
Repensar el món i la seva organització democràtica. Que no s’oblidin qui té la sobirania. Ells o el poble?
Cultura assembleària, de barri, de veïns, de participació en els ajuntaments i en les institucions. Si cal en les organitzacions que ja funcionen, no paternalistes, sinó sobiranes, no pel poder, sinó pel servei.
Els sindicats han de retornar a representar als seus afiliats no dirigir-los. Escoltar quins són els drets i no pactar, per realisme, fent el joc als interessos de les grans corporacions. Càrtels i màfies que poden decidir que és el que és pot i no és pot produir en funció del beneficis.
L’economia, les bases del desenvolupament i el creixement. Avui basat en el consumisme i l’esclavatge.
Els drets fonamentals en qüestió; dret a l’educació de qualitat, dret al treball, dret a un salari digne, a un habitatge, el dret als coneixements i la cultura. I el dret a una renda bàsica de supervivència.
Drets dels individus, individus lliures, en un poble lliure i sobirà, en un món lliure.
Un món lliure de les amenaces de l’escalada del homes armats.
Lliure de les industries de la destrucció, per després reconstruir, quina absurditat! Control a les industries d’armament.
Posar fre, protegir-nos i defensar-nos de qui manega els càrtels farmacèutics, verdadera amenaça per la salut. De les corporacions industrials pel consumisme.
Dels càrtels de l’alimentació, menjar adulterat, prefabricat ple de metzines per conservar-los. Els càrtels, els laboratoris de transgènics, les patents de llavors per conrear aliments transgènics, esclavitzant i obligant als agricultors a renunciar al seus cultius tradicionals.
Es necessitarem conrear transgènics i fabricar tones de menjar brossa?
Calen més recursos per creixement, menys armes per defensar-se i més control dels monopolis, de les grans corporacions, autèntics càrtels legals, il·legals.
Fonamentalisme? Tornar als orígens, sense oblidar-nos de l’evolució i aprofitar els coneixements tecnològics que em adquirit?
La història ens mostra que no hem canviat gaire, som molts més però, i el món s’ha tornat molt competitiu. I en la competició ens hem fet insensibles, deixem a la cuneta sense cap mena de contemplació el més desvalguts.
Només ens queda el consol de la bellesa i l’estima per les persones ?
El confort de l’emoció de la bellesa, el refugi dels sentiments que et proporcionen les arts, la música i el gaudir de la natura. L’essencial, l’essència.
Hem de continuar produint i produint per seguir la cadena consumista?
Hem de seguir la cadena competitiva donant-nos cops de colze per no quedar-ne fora?
Un altre món és possible?
Es pot repensar el món?
Qüestionant…
…amb el terrorisme d’estat.
Felicitats Romaní, has fet un bon treballa, exhaustiu i profund. Val la pena coses així. Si no t’importa me’l guardo per a desprès poder aprofitar-lo. És una eina útil de reflexió i d’incidència on estan els problemes. Preguntes: es pot repensar el món? La resposta és senzilla i immediata: Efectivament que sí. És prou fàcil repensar el món i corregir els greus errors comesos fins ara. El problema són les ressistències a veure que ens hem equivocat i hem de rectificar. Li ho vaig dir a TdQ en un comentari, per exemple. Ell és educador però no ho vol veure. En les seves mans hi ha la possabilitat de formar persones cap a un món millor; però no ho vol veure. Tanta gent infectada amb el virus de la competivitat, el prestigi, "la marca", la set de poder, "el nom", les ressistències en creure que si cooperem i ens ajudem mútuament tots sortirem guanyant. La nostra "immensa fragilitat" necessita de l’altre perquè no sóm res en aquest univers. Sense l’altre estem sols. I l’altre és una persona com tu, que necessita la teva ajuda igual que tu necessites la d’ell. El polític està a dalt de tot i se sent poderòs, demà caurà i necessitarà els altres. I necessitarà tot l’entorn que està destruient. Tot això és aplicable al poderòs que està allà dalt en la "seva inmensa fragilitat" especulant amb la natura, amb el poble que també és fràgil, però que de cop pot tornar-se violent i implacable, com la natura que de cop "amb la seva fragilitat" es torna violenta i implacable contra nosaltres regulant les seves necessitats. La solució la tenim nosaltres, és prou fàcil, però no ho volem veure entestats en la nostra tossuda voluntat de voler ser únics, poderosos, millor que els altres, tenir més que els altres, tenir la nostra pròpia "marca", "nom", etc., amb la fragilitat que això comporta. Etc. Es podria dir tant, però al final el problema és simple. Qui no ho volgui veure haurà d’enfrontar-se a les conseqüències.
Salut company