queda tot per fer
Estimat bloggaire, és un dir.
En aquest món de la comunicació, dels blocs, xats, twitters, feisbucs, sovint llegim el títol, què ens proposa, el company, companya, amic, conegut…
Ella la Hipàtia, tu l’aprenent.
Li posem una etiqueta, un apartat, classifiquem, ordenem per orientar de què va l’assumpte, de què es tracta, escrivim, el què sentim, el què pensem, varietats, aspectes, i sovint en l’anonimat o no, deixem el pudor de costat, mostrem el caràcter de cadascú i d’altres en la maranya de metàfores, verbs i paraules, per què endevinis, mostrant lo ocult, el què som o volem mostrar o apuntar el què volem o només jugar amb el lector.
Un és com és a vegades destraler, a vegades sensible, segons les circumstàncies. Som polièdrics i a vegades monotemàtics, mostrem, un cert aspecte de qui som., es igual el comuniquem.
Entre aquests vels, que son les paraules, s’hi veu el pensament. Qui hi ha darrera les paraules.
Deixes un comentari a un escrit, n’hi ha que els moderen, dictadura del moderador i aquest pot tenir conseqüències.
Fas com en un xat, un apart que pot durar cinc minuts o tres mesos…
I et pots enamorar, engrescar-te, perdre el cul, enganxar-te i enllitar-te amb el que va començar un interlocutor. Deixa de ser un blocaire, és el teu amic, amiga, es l’amant i esdevé la teva parella. És real, no virtual, ja a no són les paraules en un bloc. Cadascú te la seva vida. T’influencia.
Fas un salt al buit. Estàs entrenat i fas malabarismes, estàs entrenat, i en l’entrenament però sovint te la fots, caus, t’entrenes per fer un salt perfecte i a temps, t’has de sincronitzar. Has de fer uns quants salts coordinats. Dol, les caigudes dolen. Però ets un gran trapezista.
Estic de baixa, m’he fotut una patacada, entrenant, mentre entrenava salts.
No podré fer salts mortals, deixo el circ.
No cal que demostri res. Qui vulgui compartir m’haurà d’acceptar tal com sóc, tocat de l’ala. No faré més malabars, en cara em queda però, veure l’espectacle.
Em vaig enamorar, ens varem enamorar, a destemps, potser, asincrònics. Ho va intentar, ho va voler, ho va sentir, es va distanciar…
El xat es va perllongar molt, s’havia pillat, com jo.
Parlem de futbol ?, de tàctiques ?, de revolucions ?, de subprimes?, de literatura moderna? , de política mundial ? de retallades? dels amos del món ?, de critica social ? de sopes de cabra i de música celestial ?
Mentrestant, els gurus, i amos del món, ens volen i ens fan passar per l’adreçador, ens escanyen cada dia, sense descans, ens esclavitzen amb condicions laborals de merda… això sí i ens deixaran produir, somnis per no morir-nos, mentre siguem útils i ens deixaran produir art, literatura.
Ens permeten deixar fer córrer la imaginació
I queda tot per fer.