Generació...

Si no repartim la riquesa ens trobarem amb això i potser no trigarem
gaire, li explicava un jubilat als seus fills que fan mans i mànigues
per trobar feina.

Un dia d’aquests, ja no vindran amb pateres, no s’arriscaran per poc, com que els hi va la vida, segrestaran directament un vaixell d’aquests que porten turistes a visitar la ciutat, li diran al capítà, au tu!  porta el vaixell a port, vindrà ple fins dalt de gent , de negres i moros… . Entraran a la ciutat, vindran a reclamar els que és seu, li diran a la mestressa, això que te a la nevera, senyora la meitat és meu,  i si no li donen li ensenyarà el ganivet, total no té res a perdre, no tenen res…

+…

El sistema està enrocat a perpetuar el capitalisme que ens ha donat
bula durant molt de temps.. Vols una nevera, vols ascensor? doncs et
poso una nuclear. El capitalisme ens ha enredat durant molt de temps
ens ha fet creure ens ha donat una vida de comoditat, de benestar en  ens ha fet creure que podiem viure com  els rics i ara que tanquen les fàbriques i tallers i que
l’atur augmenta cada dia, ens haurem d’adaptar a passar-ho com els
nostres avis.  Però això per a ells, els del sud, això encara és vida.

Els
polítics i els sindicats ja no m’enrederan i l’autonomia dels
treballadors és un somni inexistent. Ni convenis ni hòsties… Serem més esclaus de l’amo, que te diners per a pagar qui el defensin. I
els que viuen en apartheid, que no els deixen ser, aquests un bon dia
d’aquests sortiran tots al carrer per defensar el què és seu.

Això
és el que passarà, continuava dient l’home als seus fills…  jo ja fa
temps que no voto, he vist com en són de malparits els polítics, m’he
hagut d’empassar moltes coses i quasi m’he posat malalt per poder cobrar a finals de mes com a
tècnic municipal…

I l’home, s’envà carrer enllà…