fer un volt
he sortit esperitat, a fer un volt a mig matí com si m’hi anés la vida, com diu la meva amiga, ets com “el cul d’en Jaumet”…
he sortit a veure el carrer, trencar la inèrcia de les hores del matí…
m’he escapat.
He vist i saludat en Jordi, sabia que el coneixia, un conegut i saludat, sabia qui era amb qui estava relacionat, però no recordava el seu nom…
ell sí el meu, hola que tal! la brometa, ell sempre amb el somriure i cara de fotetes… adéu, adéu.
Crec que està bé això de dir el nom de la persona que saludes perquè així li poses l’etiqueta del nom i un altre dia quan el saludes o t’el trobes quedes com un senyor i no com un mal-educat o tocat per la malaltia de moda.
He vist i saludat en Josep que m’ha dit que l’han fotut fora de la feina després de 45 anys, que està content, perquè l’han jubilat anticipadament amb totes les avantatges, que els donin pel davant i pel darrera, diu; ara podré fer el què volia fer…
M’he entristit, no sé si ho copsat en la meva mirada, en un instant he vist els seus 45 anys fent les mateixes rutines, les mateixes gestions, en la mateixa empresa…
grassonet com un toixonet, feliçoi, m’ha dit que te propietats i que s’entretèn…
M’he fixat en un cercle de gent vestits de fosc, en passar pel davant de la basílica (la catedral, com en diuen alguns, dels barris…), capellanesca!
Els uns amb boina , els altres amb sotana, i tots foscos de gris i negre, corbs!
En aquell instant m’he imaginat quants pecats podria fer, només per provocar la seva ira…
aquest, per quin canal treu el cap? Més que res, per saber quina substància pren per tindre tants arguments i l’humor tant fi. La frase del final, però, el millor del vídeo (a parer meu, com tot).
Atentament