Tot-hom ja marxava, només restava el servei de menjador, els pocs que servien els darrers cafés i enretiraven l’últim got que ràpidament dipositaven dins del rentaplats..
Al saló principal, mentrestant, relaxats, fumant i escurant les darreres tasses, xerraven de on anirien, després de haver valorat les reaccions sobre les restriccions sobre l’ajut dels 400 € als aturats, els desnonaments exprés i el decret-llei per impulsar que les grans corporacions poguessin disposar del totxo per lloguer.
Algú se li escapava el riure engrescat… semblaven contents, l’aire condicionat mantenia l’ambient a temperatura ideal… amb les preses algú de la cuina s’havia deixat una vàlvula oberta i el gas s’anava expandint suaument per les canalitzacions de l’aire, però amb l’abientació floral es mesclaven fatalment les olors…
Al lloc de guàrdia algú estava xerrant animadament per telèfon i no s’adonava de l’alarma lluminosa parpellejant…
De cop una gran explosió va despertar els que aquella hora estaven fent la migdiada al barri pròxim al palau…
Corredisses, alarma, estat d’emergència… ningú sabia què fer, no hi havia protocol per aquell accident, el país s’havia quedat sense govern…
divendres