Generació...

Agraïments

a tots i totes que m’heu llegit, entre tots encara que m’hagiu repetit, si fes una festa ompliria el camp del Barça, i  és clar imaginar-m’ho és com per un dia ser una d’aquestes estrelles que seguim. Sentint la cridòria i l’escalf de tants i tantes.

Vaig començar des de l’inic, en el moment que vilaWeb va empènyer als lectors a participar amb opinions pròpies, em feia una certa basarda i vaig començar amb un nick, rèplica d’un altre pompós, GdT, ques’explicava molt bé però que no compartia… i jo vaig entrar amb el meu Romaní de Mata, el nom no fa la cosa però que em donava un aire de cavaller, cosa que ja m’anava bé per el què feia, critica. Em vaig plantejar fer crítica social i perquè no, política. Després vaig sentir la necessitat, latent, d’expressar-me amb més intimitat i també el què m’agrada i el què aprenia; fotografia.

Vaig engrescar-me amb el primer tripartit, i també em vaig decebre, i vaig engegar a cagar a la via als polítics…

Per qüestions professionals, vaig ser testimoni, de les marraneries, de la poca ètica en els negocis immobiliaris, de com es rentaven els diners, de com la fiscalia podia haver posat entre reixes alguns advocats, notaris i empresaris. Però només ho vaig insinuar. Vaig pre-veure com la bombolla explotava i em vaig quedar amb les butxaques buides.

Mentrestant he anat adquirint coneixements, he aprofitat les ofertes que m’han fet per formar-me, he aprofundit en la imatge. Faig fotografies i per aquest motiu vaig obrir un altre bloc Generació (imatges latens) en un altre plataforma, per mostrar…

He conegut gent generosa, amable, que m’han donat més del que un pot esperar, sóc un afortunat.

He compartit moment fantàstics, com els replicants que viatjaven fins Orió… i compartint moments i llocs, m’he enamorat i he sentit amargament, què és perdre.

Però no he defallit, he confiat, confio i el premi; l’estima.

En el bloc, com en la vida, m’he sentit i em sento lliure, el què som.

Continuo.