Generació...

Publicat el 25 de juny de 2012

Arguments : Eurovegas, el problema és el sistema.

S’em demanen arguments per oposar-se a eurovegas per part d’articulistes o editorials de diversos mitjans, tant amb suport digital com en paper de periòdic, llegia un article  que mencionava si algú s’havia entretingut a comptar quantes màquines escurabutxaques hi havia als bars, com a argument per contrastar l’oposició d’eurovegas.

D’entrada li diria a aquest periodista que solen ser bars que fan pudor de re-fregit i de barriada, en general així de cop d’ull, però és que no em vull ni a entretenir a cercar-ho a la associació d’empresaris de maquines escurabutxaques, que em consta que existeix i inclús tenen una revista, ni rebatre la idea com a contrast. Senzillament no vull entrar en un debat, com solen fer aquesta mena de periodistes que viuen d’aixó del debat televisiu i els seus articles tenen aquest vici. Com tampoc vull entrar en els arguments que hauria de donar a l’editorial que proposa avui el director d’aquest diari.

Proves, volen proves?  Un exemple que pot ser una prova; fa 12 anys vaig constatar que el joc serveix per netejar. Un conegut advocat del meu poble, que no exerceix d’advocat, però es conegut per què té entre altres negocis el d’escurabutxaques i el de promotor immobiliari. Vaig ser testimoni de com es pagava amb diner del joc una part important de les seves adquisicions de sòl, per promocions immobiliàries, és clar era en efectiu, fins hi tot el notari comptava diners, així com el seu secretari, el propietari del solar, el soci del venedor i l’advocat del venedor, senzillament perquè era el 40 % de l’import que no es declarava… d’aixó s’en diu rentar oi? i amb blanc nuclear!  Ja tenim arguments, el joc es blanqueja amb l’immobiliària. 

Un altre argument, tenim uns quants habitatges acabats, uns quants més mig acabats i uns quants més amb només amb l’estructura, quants n’hi ha en el mercat del totxo? 400.000 ? Una de les causes de l’endeutement col·lectiu i de fallida bancària,  repetir el model i concentra-lo tot en un sol  paratge que és protegit, sí! protegit. 

Un altre argument la destrucció del paisatge protegit, que faran?
Primer expropiar tots els propietaris? I entregar-els hi el terreny ben erms? preparat per que començin a fer edificis de dubtós disseny i amb normatives a mida?

Un altre argument, les xicotes boniques i previ càsting seran seleccionades per treballar per allò que els capos decideixin què és més adient,  hostesses, acompanyants a comissió, per perpetuar el sistema multi-nivell, és a dir a sobre hi ha un quefe, a sota un manaia, i a sota el currante o la curranta que hi posa la carn per exercir l’ofici. Segurates, controladors, personal de neteja, informàtics, operadors de càmeres de seguretat… molts oficis! oi, sí! molts llocs de treball…

Un altre argument, treball improductiu, per un sou, per omplir les arques de la banca, que sempre hi guanya, la dels casinos dels Sheldon Adelson i associats.

He llegit tanbé com si fos un escrúpol, que s’oposaven al projecte però no per què fos jueu..  escoltin prou collonades! ser jueu no és una nacionalitat, es una religió i aquest senyor si practiqués el judaisme, segurament seria un mal jueu, com hi ha molts mals cristians i molts mals musulmans, massa barreja de religió,  em sembla, potser només en trobaríem uns quants de purs que passarien pel forat de l’agulla. Les coses pel seu nom, és un mal jueu que fomenta el sistema capitalista des de la perspectiva del joc, com ho és el joc especulatiu en la borsa de New York o la de Chicago, per exemple…

El problema no és la crisi, polítics que ens voleu engalipar, això arreglarà les butxaques dels capitalistes.

El problema no és la crisi, el problema és el sistema.



  1. Joan, un article fantàstic. I és ben cert: el problema més greu no és la “crisi” ni la seua “cosina” (la prima) sinó la classe-senseclasse política.
    Molt bons arguments
    salut i una abraçada!
    pura
  2. …el problema és el sistema i no la manera de gestionar-lo. La pregunta és el qué i el com. En aquests moments de desballestament i de saqueig fins i tot la concepció originària de l’estat del benestar pot semblar revolucionària. No hi ha límits pels depredadors, només els aturaría, i no tinc clar fins a quin punt, la guillotina, però em temo que és un instrument políticament incorrecte. En l’actual context la correció política passa per inhibir-se davant del caos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de societat anònima per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent