Generació...

aixecant una casa

aixecant una casa

Era una casa construïda sense pedres,
els terres, parets i marcs fets de fusta
Taules i cadires usades, plenes de pols
és un lloc on no em sento sol
és un lloc on em sento a casa

Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi

Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols

Al jardí on plantàvem les llavors,
Hi ha un arbre que és vell com jo,
les branques van ser tenyides pel color del verd
la Terra hi va creixer i li va tapar els genolls

Per les esquerdes de l’escorça hi vaig pujar al cim
Vaig pujar per l’arbre per veure el món
Quan les ràfegues van venir per llençarme
M’hi vaig agafar tan fort com tu a mi
M’hi vaig agafar tan fort com tu a mi

Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi

Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols

——————————————————————————————————————————–

to build a house

There is a house built out of stone
Wooden floors, walls and window sills
Tables and chairs worn by all of the dust
This is a place where I don’t feel alone
This is a place where i feel at home

And I built a home
For you
For me

Until it disappeared
From me
From you
And now, it’s time to leave and turn to dust

(Instrumental)

Out in the garden where we planted the seeds
There is a tree that’s old as me
Branches were sewn by the color of green
Ground had arose and passed it’s knees

By the cracks of the skin I climbed to the top
I climbed the tree to see the world
When the gusts came around to blow me down
I held on as tightly as you held onto me
I held on as tightly as you held onto me

And I built a home
For you
For me

Until it disappeared
From me
From you

And now, it’s time to leave and turn to dust

cinematic orquestra



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de quotidianitat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent